Diferència entre revisions de la pàgina «Experiment mental»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Procediment metodològic al que de vegades recorren els científics quan, convençuts dels seus principis teòrics i del resultat pre...».) |
m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
És també freqüent el recurs a experiments imaginaris en l'actual filosofia de la [[ment|ment]], encara que en aquest cas adopten més aviat la forma d'exemples, generalment dissenyats de forma expressament exagerada, per posar de manifest alguna tesi o la impossibilitat d'una tesi rival. D'entre aquests experiments poden destacar-se el de [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]] sobre una hipotètica «terra bessona», o el de [[Autor:Searle, John|John Searle]] sobre la «habitació xinesa». | És també freqüent el recurs a experiments imaginaris en l'actual filosofia de la [[ment|ment]], encara que en aquest cas adopten més aviat la forma d'exemples, generalment dissenyats de forma expressament exagerada, per posar de manifest alguna tesi o la impossibilitat d'una tesi rival. D'entre aquests experiments poden destacar-se el de [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]] sobre una hipotètica «terra bessona», o el de [[Autor:Searle, John|John Searle]] sobre la «habitació xinesa». | ||
| − | En el primer cas, Putnam proposa imaginar un planeta bessó a la terra, però en el qual en lloc d'H2O, hi ha XYZ. Encara que ambdues substàncies són fenoménicament idèntiques, la seva composició és diferent. En aquest planeta existeix un bessó idèntic a mi, però si jo i el meu bessó diem que «l'aigua calma la set», l'oració no té el mateix significat. En el cas del meu bessó es refereix a XYZ, i en el meu a H2O. Segons Putnam, això mostra que el significat dels termes de classes naturals, no depèn ni de la seva relació amb altres termes ni dels estats interns dels parlants. D'aquí Putnam conclou que els significats «no estan en el cap», i posa en dubte les concepcions clàssiques de la [[ | + | En el primer cas, Putnam proposa imaginar un planeta bessó a la terra, però en el qual en lloc d'H2O, hi ha XYZ. Encara que ambdues substàncies són fenoménicament idèntiques, la seva composició és diferent. En aquest planeta existeix un bessó idèntic a mi, però si jo i el meu bessó diem que «l'aigua calma la set», l'oració no té el mateix significat. En el cas del meu bessó es refereix a XYZ, i en el meu a H2O. Segons Putnam, això mostra que el significat dels termes de classes naturals, no depèn ni de la seva relació amb altres termes ni dels estats interns dels parlants. D'aquí Putnam conclou que els significats «no estan en el cap», i posa en dubte les concepcions clàssiques de la [[referència|referència]]. Amb el «experiment mental»de l'habitació xinesa, Searle ([[Recurs:Searle: l'habitació xinesa|veure text]] ) ataca les tesis de l'anomenada [[intel·ligència artificial|intel·ligència artificial]] (IA) fort, i assenyala que un computador digital no té veritable comprensió. Instanciar un programa correcte no és suficient per tenir una ment, i per això s'oposa a l'equació ment/cervell = ''programari/maquinari''. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 22:50, 4 març 2015
Procediment metodològic al que de vegades recorren els científics quan, convençuts dels seus principis teòrics i del resultat previst, imaginen simplement l'experiment en les seves ments, sense portar-ho a la pràctica. Va ser una pràctica habitual en científics del s. XVII, com Galileu (veure text ) o Descartes, no ho menyspreen els filòsofs empiristes i racionalistes de l'edat moderna (veure text ) i no és rar en autors actuals en física teòrica.
És també freqüent el recurs a experiments imaginaris en l'actual filosofia de la ment, encara que en aquest cas adopten més aviat la forma d'exemples, generalment dissenyats de forma expressament exagerada, per posar de manifest alguna tesi o la impossibilitat d'una tesi rival. D'entre aquests experiments poden destacar-se el de Hilary Putnam sobre una hipotètica «terra bessona», o el de John Searle sobre la «habitació xinesa».
En el primer cas, Putnam proposa imaginar un planeta bessó a la terra, però en el qual en lloc d'H2O, hi ha XYZ. Encara que ambdues substàncies són fenoménicament idèntiques, la seva composició és diferent. En aquest planeta existeix un bessó idèntic a mi, però si jo i el meu bessó diem que «l'aigua calma la set», l'oració no té el mateix significat. En el cas del meu bessó es refereix a XYZ, i en el meu a H2O. Segons Putnam, això mostra que el significat dels termes de classes naturals, no depèn ni de la seva relació amb altres termes ni dels estats interns dels parlants. D'aquí Putnam conclou que els significats «no estan en el cap», i posa en dubte les concepcions clàssiques de la referència. Amb el «experiment mental»de l'habitació xinesa, Searle (veure text ) ataca les tesis de l'anomenada intel·ligència artificial (IA) fort, i assenyala que un computador digital no té veritable comprensió. Instanciar un programa correcte no és suficient per tenir una ment, i per això s'oposa a l'equació ment/cervell = programari/maquinari.