Diferència entre revisions de la pàgina «Paradoxa de Goodman»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Paradoxa introduïda pel filòsof americà pragmatista Nelson Goodman (1906 - 1998), i que pertany al grup de...».) |
m (Text de reemplaçament - "del temps" a "d'el temps") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[paradoxa|Paradoxa]] introduïda pel filòsof americà pragmatista [[Autor:Goodman, Nelson|Nelson Goodman]] (1906 - 1998), i que pertany al grup de les trucades [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació]]. Si suposem que «verlau» és un adjectiu que pot aplicar-se sempre que: | [[paradoxa|Paradoxa]] introduïda pel filòsof americà pragmatista [[Autor:Goodman, Nelson|Nelson Goodman]] (1906 - 1998), i que pertany al grup de les trucades [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació]]. Si suposem que «verlau» és un adjectiu que pot aplicar-se sempre que: | ||
| − | '''1''') alguna cosa sigui examinat abans | + | '''1''') alguna cosa sigui examinat abans d'el temps ''t'' i sigui de color verd, o que |
| − | '''2''') alguna cosa sigui examinant després | + | '''2''') alguna cosa sigui examinant després d'el temps ''t'' i sigui de color blau, |
llavors, suposant que ens trobem en un temps posterior a ''t'', tota maragda examinada fins a aquest moment és, segons la predicció que hem fet basada en observacions, tant verda com verlau. La [[inducció|inducció]] ens permet suposar que les maragdes examinades més tard seran verdes; però, per les mateixes [[observació|observacions]] i tenint en compte la definició de verlau, la inducció ens permeten suposar que seran també blaves. La inducció permet predir ambdues coses. Per què, doncs, ens decidim a suposar que «totes les maragdes són verdes» i no que «totes les maragdes són verlaves»? Amb quins criteris decidim els predicats amb què projectem el futur? Amb aquesta paradoxa, exposa Goodman l'anomenat [[inducció, el nou problema de la|nou problema de la inducció]] ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció|veure text]]), que no versa tant sobre la dificultat de justificar que el futur és semblant al passat, sinó en la de justificar els termes que eligimos per remetre'ns al futur. | llavors, suposant que ens trobem en un temps posterior a ''t'', tota maragda examinada fins a aquest moment és, segons la predicció que hem fet basada en observacions, tant verda com verlau. La [[inducció|inducció]] ens permet suposar que les maragdes examinades més tard seran verdes; però, per les mateixes [[observació|observacions]] i tenint en compte la definició de verlau, la inducció ens permeten suposar que seran també blaves. La inducció permet predir ambdues coses. Per què, doncs, ens decidim a suposar que «totes les maragdes són verdes» i no que «totes les maragdes són verlaves»? Amb quins criteris decidim els predicats amb què projectem el futur? Amb aquesta paradoxa, exposa Goodman l'anomenat [[inducció, el nou problema de la|nou problema de la inducció]] ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció|veure text]]), que no versa tant sobre la dificultat de justificar que el futur és semblant al passat, sinó en la de justificar els termes que eligimos per remetre'ns al futur. | ||
Revisió del 20:40, 1 març 2015
Paradoxa introduïda pel filòsof americà pragmatista Nelson Goodman (1906 - 1998), i que pertany al grup de les trucades paradoxes de la confirmació. Si suposem que «verlau» és un adjectiu que pot aplicar-se sempre que:
1) alguna cosa sigui examinat abans d'el temps t i sigui de color verd, o que
2) alguna cosa sigui examinant després d'el temps t i sigui de color blau,
llavors, suposant que ens trobem en un temps posterior a t, tota maragda examinada fins a aquest moment és, segons la predicció que hem fet basada en observacions, tant verda com verlau. La inducció ens permet suposar que les maragdes examinades més tard seran verdes; però, per les mateixes observacions i tenint en compte la definició de verlau, la inducció ens permeten suposar que seran també blaves. La inducció permet predir ambdues coses. Per què, doncs, ens decidim a suposar que «totes les maragdes són verdes» i no que «totes les maragdes són verlaves»? Amb quins criteris decidim els predicats amb què projectem el futur? Amb aquesta paradoxa, exposa Goodman l'anomenat nou problema de la inducció (veure text), que no versa tant sobre la dificultat de justificar que el futur és semblant al passat, sinó en la de justificar els termes que eligimos per remetre'ns al futur.
Veure paradoxes de la confirmació.