Si mateix

Una altra manera d'expressar el jo personal, en contextos preferiblement de psicologia i teoria del coneixement. L'expressió sencera és «consciència de si mateix» o «coneixement de si mateix», amb el que s'insisteix que el jo pot tenir-se a «si mateix» per objecte de consideració (reflexiva). Psicològicament, la consciència de si mateix es desenvolupa des d'una unitat indiferenciada «jo-món» del nen petit fins al sorgiment del sentiment d'identitat i de diferenciació pròpia enfront de tot objecte, que s'inicia amb la pubertat. Arribar a ser «un mateix», en sentit psicològic, constitueix tot un programa de maduració de l'individu al llarg de la seva vida. Alguns psicòlegs i sociòlegs destaquen el origen social d'aquesta noció. En particular, Georg Herbert Mead ha posat en relleu la idea que el jo no existeix sense una construcció social, en la interacció amb els altres: el jo és coneixement propi, però el contingut d'aquest coneixement és el reflex de com els altres ens perceben. Uns altres, en canvi, destaquen el sentit del si mateix com a principi originari de la pròpia personalitat i la seva importància en el desenvolupament personal; així, per exemple, A. Maslow i G.W. Allport.

. La consciència de la pròpia identitat, o de la identitat personal ha tingut, en la història del pensament, diverses interpretacions. D'elles, les de major importància històrica són l'equivalència del jo amb la «substància pensant», de Descartes, i la teoria del jo com «fes d'impressions», de Hume, sense oblidar les diferents teories actuals sobre la consciència dels filòsofs que estudien la ment humana.