Veritat, criteri de

Norma, mètode o regla que ens permet decidir quan un enunciat és veritable. El criteri, evidentment, depèn de la teoria sobre la veritat que es té, és a dir, de l'explicació que es dóna a la pregunta sobre què volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable. Aquesta distinció desapareix en la teoria de la veritat com a coherència i en la teoria pragmàtica de la veritat (en aquesta, en menor mesura). Per a la primera, un enunciat és veritable si i només si és consistent i deduïble d'un conjunt d'enunciats veritables; i per a la segona, alguna cosa és veritable només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri -quan un enunciat és veritable-, més que a un problema de concepte -què s'entén per enunciat veritable. La teoria de la veritat com a adequació o com correspondència intenta precisar més el concepte mateix de veritat -fins al punt que Tarski anomena a la seva teoria de la veritat «concepció semàntica de la veritat»-, i la qüestió del criteri que ens permet decidir quan un enunciat és veritable s'emmarca dins d'una altra qüestió epistemològica més àmplia: la relació entre el «teòric» i el «real», usualment decidida per criteris de verificabilitat o de falsabilitat.

La veritat d'un enunciat és sempre un concepte important per si mateix, encara que no es disposi d'un criteri concret de decisió (veure text).

Veure termes relacionats.

certesa

criteri de veritat

modalitats alètiques

Tarski, A.

valor de veritat

veritat

veritat analítica

veritat com a coherència

veritat com a consens

veritat com a correspondència

veritat com a redundància

veritat conceptual

veritat formal

veritat lògica

veritat necessària

veritat pragmàtica

veritat sintètica

veritat, teoria semàntica de la

veritats de raó

veritats eternes

verificabilitat

veritativo-funcional

versemblança

verum ipsum factum