Popper: no hi ha un criteri general de veritat

Una vegada enunciades [...] les condicions en les quals tot enunciat del llenguatge L1 correspon als fets, podem establir la següent definició d'una manera purament verbal, encara que d'acord amb el sentit comú: Un enunciat és veritable si, i només si, correspon als fets. Com assenyala Tarski, aquesta noció de veritat és objectiva i absolutista, encara que no sigui absolutista en el sentit de permetre'ns parlar amb «absoluta certesa o seguretat», doncs no ens subministra un criteri de veritat. Per contra, Tarski podia demostrar que, si L1 és prou ric [per a contenir, per exemple, l'aritmètica], llavors no pot haver-hi un criteri general de veritat. Només n'hi pot haver per a llenguatges artificials extremadament pobres. En això Tarski està en deute amb Gödel. Així, encara que la idea de veritat sigui absolutista, no podem pretendre alcanzaruna certesa absoluta: som cercadors de la veritat, però no els seus posseïdors.

Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 53.