Autor:Meinong, Alexius von

Filòsof austríac, nascut a Lemberg. Va ser alumne de Franz Brentano, a Viena, de 1875 a 1878 i va ensenyar després a la universitat de Graz de 1882 fins a la seva mort; en aquesta ciutat va fundar en 1894 el primer laboratori de psicologia experimental d'Àustria. La seva contribució filosòfica més peculiar és una concepció realista dels objectes mentals, l'estudi dels quals emprèn a partir de la noció d'intencionalitat, amb l'objectiu –que també persegueix, per la mateixa època, Husserl, deixeble igualment de Brentano– d'evitar el psicologisme i orientar la filosofia cap a una metodologia rigorosa; a aquesta teoria anomena ell «objectivisme».

La idea bàsica d'aquesta teoria és que cal diferenciar dues classes fonamentals d'objectes mentals: aquells que tenen remeten a l'existència (referent), que per tant s'expressen amb, o formen part de, enunciats que remeten a l'ésser (enunciats de Sein) i aquells que, independents de tota existència, només remeten a una manera de ser (enunciats de Sosein), però tots ells, inclosos els que intenten pensar l'impensable, constitueixen un objecte mental, i les seves característiques no depenen que siguin o no pensats, sinó de la seva pròpia objectivitat (veg. exemple). D'aquesta teoria deriva la coneguda distinció entre «ser» (sein) i «subsistir» (bestehen); la qualitat o propietat d'una cosa existeix, menteixis que una relació, per exemple, subsisteix.

Va exposar aquestes teories en Sobre la teoria dels objectes (1904), i després en Sobre el lloc de la teoria dels objectes en el sistema de les ciències (1907). La seva obra més coneguda és, no obstant això, Sobre les suposicions (1902).