Diferència entre revisions de la pàgina «Similia similibus percipiuntur»
De Wikisofia
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Expressió llatina que significa que «el semblant és percebut pel semblant». Principi d'origen [[pitagorisme|pitagòric]], que [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] conserven, i segons el qual el [[coneixement|coneixement]] suposa una certa similitud entre la [[ment|ment]] o l'ànima i les [[cosa|coses]]. La contemplació de les [[forma|formes]] ens fa semblants a elles, diu Plató, i l'[[ànima|ànima]] és d'alguna manera totes les coses, diu Aristòtil (vegeu citació | + | Expressió llatina que significa que «el semblant és percebut pel semblant». Principi d'origen [[pitagorisme|pitagòric]], que [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] conserven, i segons el qual el [[coneixement|coneixement]] suposa una certa similitud entre la [[ment|ment]] o l'ànima i les [[cosa|coses]]. La contemplació de les [[forma|formes]] ens fa semblants a elles, diu Plató, i l'[[ànima|ànima]] és d'alguna manera totes les coses, diu Aristòtil (vegeu citació a sota). El coneixement, en teories posteriors clàssiques, s'explica com una semblança de les coses en la ment –una representació de les coses–, o una assimilació de les coses per la ment. |
+ | |||
---- | ---- | ||
− | + | Citació d'Aristòtil: | |
+ | |||
+ | «En algun sentit l'ànima és totes les coses existents [...] i en algun sentit, el coneixement és el cognoscible». | ||
+ | |||
{{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma, ''l. 3, c. 8, 431b (en ''Obras,'' Aguilar, Madrid 1973, p. 865).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Aristóteles, ''Del alma, ''l. 3, c. 8, 431b (en ''Obras,'' Aguilar, Madrid 1973, p. 865).|Cita=true}} | ||
− | + | ||
* Vegeu [[Recurs:Aristòtil: textos sobre l'ànima.|textos més amplis sobre l'ànima]]. | * Vegeu [[Recurs:Aristòtil: textos sobre l'ànima.|textos més amplis sobre l'ànima]]. | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 12:31, 9 feb 2020
Expressió llatina que significa que «el semblant és percebut pel semblant». Principi d'origen pitagòric, que Plató i Aristòtil conserven, i segons el qual el coneixement suposa una certa similitud entre la ment o l'ànima i les coses. La contemplació de les formes ens fa semblants a elles, diu Plató, i l'ànima és d'alguna manera totes les coses, diu Aristòtil (vegeu citació a sota). El coneixement, en teories posteriors clàssiques, s'explica com una semblança de les coses en la ment –una representació de les coses–, o una assimilació de les coses per la ment.
Citació d'Aristòtil:
«En algun sentit l'ànima és totes les coses existents [...] i en algun sentit, el coneixement és el cognoscible».
Aristóteles, Del alma, l. 3, c. 8, 431b (en Obras, Aguilar, Madrid 1973, p. 865). |