Diferència entre revisions de la pàgina «Similia similibus percipiuntur»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Expressió llatina que significa que «el semblant és percebut pel semblant». Principi d'origen pitagòric, que [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] conserven, i segons el qual el [[coneixement|coneixement]] suposa una certa similitud entre la [[ment|ment]] o l'ànima i les [[cosa|coses]]. La contemplació de les [[forma|formes]] ens fa semblants a elles, diu Plató, i l'[[ànima|ànima]] és d'alguna manera totes les coses, diu Aristòtil (vegeu citació més abaix). El coneixement, en teories posteriors clàssiques, s'explica com una semblança de les coses en la ment –una representació de les coses–, o una assimilació de les coses per la ment. | + | Expressió llatina que significa que «el semblant és percebut pel semblant». Principi d'origen [[pitagorisme|pitagòric]], que [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] conserven, i segons el qual el [[coneixement|coneixement]] suposa una certa similitud entre la [[ment|ment]] o l'ànima i les [[cosa|coses]]. La contemplació de les [[forma|formes]] ens fa semblants a elles, diu Plató, i l'[[ànima|ànima]] és d'alguna manera totes les coses, diu Aristòtil (vegeu citació més abaix). El coneixement, en teories posteriors clàssiques, s'explica com una semblança de les coses en la ment –una representació de les coses–, o una assimilació de les coses per la ment. |
---- | ---- | ||
Revisió del 16:45, 27 nov 2018
Expressió llatina que significa que «el semblant és percebut pel semblant». Principi d'origen pitagòric, que Plató i Aristòtil conserven, i segons el qual el coneixement suposa una certa similitud entre la ment o l'ànima i les coses. La contemplació de les formes ens fa semblants a elles, diu Plató, i l'ànima és d'alguna manera totes les coses, diu Aristòtil (vegeu citació més abaix). El coneixement, en teories posteriors clàssiques, s'explica com una semblança de les coses en la ment –una representació de les coses–, o una assimilació de les coses per la ment.
En algun sentit l'ànima és totes les coses existents [...] i en algun sentit, el coneixement és el cognoscible.
| Aristóteles, Del alma, l. 3, c. 8, 431b (en Obras, Aguilar, Madrid 1973, p. 865). |