Diferència entre revisions de la pàgina «Rawls, John»
De Wikisofia
m (bot: - societat, això és, + societat, és a dir,) |
m (bot: - angloamericana, ho ha convertit + angloamericana, l'ha convertit) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Rawls | |Cognom=Rawls | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland en 1921. Va estudiar a la universitat de Princeton, New Jersey, i ha estat professor de filosofia a les universitats de Princeton, Cornell i Harvard. La seva obra fonamental, ''Teoria de la justícia'' (1971), d'enorme difusió en l'àmbit de la filosofia angloamericana, | + | Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland en 1921. Va estudiar a la universitat de Princeton, New Jersey, i ha estat professor de filosofia a les universitats de Princeton, Cornell i Harvard. La seva obra fonamental, ''Teoria de la justícia'' (1971), d'enorme difusió en l'àmbit de la filosofia angloamericana, l'ha convertit (a part d'altres estudis anteriors: ''La justícia com a equitat'', 1958;'' Justícia retributiva'', 1967) en un clàssic de la filosofia política i del [[dret|dret]] del segle XX. |
El sentit que, en aquesta obra, intenta donar a la [[justícia|justícia]] el funda en la teoria clàssica del [[contracte social |contracte social]], al que considera fonament moral d'una [[societat|societat]]. La idea d'aquest contracte moral remet a una «posició original», o situació original hipotètica, que els individus han d'establir les condicions en què estan disposats a viure en societat, és a dir, les [[norma|normes]] de justícia que estan disposats a adoptar. En aquesta situació, en la qual cada individu ignora quin serà el lloc i la part que li ha de tocar vivint en societat, que podrien ser font no d'elecció racional, sinó de prejudicis interessats, es prescindeix fins i tot de criteris morals i tot individu ha de triar només per motius egoistes. En aquestes condicions no queda més remei que adoptar l'estratègia pròpia de la [[teoria de jocs|teoria de jocs]]: donada la incertesa, assegurar-se de la situació possible menys dolenta. | El sentit que, en aquesta obra, intenta donar a la [[justícia|justícia]] el funda en la teoria clàssica del [[contracte social |contracte social]], al que considera fonament moral d'una [[societat|societat]]. La idea d'aquest contracte moral remet a una «posició original», o situació original hipotètica, que els individus han d'establir les condicions en què estan disposats a viure en societat, és a dir, les [[norma|normes]] de justícia que estan disposats a adoptar. En aquesta situació, en la qual cada individu ignora quin serà el lloc i la part que li ha de tocar vivint en societat, que podrien ser font no d'elecció racional, sinó de prejudicis interessats, es prescindeix fins i tot de criteris morals i tot individu ha de triar només per motius egoistes. En aquestes condicions no queda més remei que adoptar l'estratègia pròpia de la [[teoria de jocs|teoria de jocs]]: donada la incertesa, assegurar-se de la situació possible menys dolenta. | ||
Revisió del 17:33, 22 set 2018
Avís: El títol a mostrar «John Rawls» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Rawls, John».
Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland en 1921. Va estudiar a la universitat de Princeton, New Jersey, i ha estat professor de filosofia a les universitats de Princeton, Cornell i Harvard. La seva obra fonamental, Teoria de la justícia (1971), d'enorme difusió en l'àmbit de la filosofia angloamericana, l'ha convertit (a part d'altres estudis anteriors: La justícia com a equitat, 1958; Justícia retributiva, 1967) en un clàssic de la filosofia política i del dret del segle XX.
El sentit que, en aquesta obra, intenta donar a la justícia el funda en la teoria clàssica del contracte social, al que considera fonament moral d'una societat. La idea d'aquest contracte moral remet a una «posició original», o situació original hipotètica, que els individus han d'establir les condicions en què estan disposats a viure en societat, és a dir, les normes de justícia que estan disposats a adoptar. En aquesta situació, en la qual cada individu ignora quin serà el lloc i la part que li ha de tocar vivint en societat, que podrien ser font no d'elecció racional, sinó de prejudicis interessats, es prescindeix fins i tot de criteris morals i tot individu ha de triar només per motius egoistes. En aquestes condicions no queda més remei que adoptar l'estratègia pròpia de la teoria de jocs: donada la incertesa, assegurar-se de la situació possible menys dolenta.
En aquesta situació i per aquesta estratègia, els individus escullen dos principis:
- el principi d'igualtat, i
- el principi de diferència (veg. text).
El primer principi assegura el màxim de llibertat de cadascun, compatible amb el màxim de llibertat de tots. El segon, justifica la desigualtat quan resulti profitosa per a tots.
A l'assumpció d'aquests principis, i de les seves conseqüències, anomena Rawls «justícia equitativa» o justícia entesa com a«equitat» (fairness) o «imparcialitat».
Ell creu que aquest concepte de justícia és superior a la de l'utilitarisme, i fins i tot la creu fonamentada en la moral (reinterpretada) de Kant.