Diferència entre revisions de la pàgina «Lewis, David»
De Wikisofia
m (bot: - Déu per ser el millor dels mons possibles). Per enfrontar-se + Déu perquè és el millor dels mons possibles). Per a enfrontar-se) |
m (bot: - (contraria a + (contrària a) |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Filòsof nord-americà, nascut a Oberlin (Ohio) en 1941, i professor a la Universitat de Princeton. Va morir a aquesta ciutat el 14 d'octubre de 2001. | Filòsof nord-americà, nascut a Oberlin (Ohio) en 1941, i professor a la Universitat de Princeton. Va morir a aquesta ciutat el 14 d'octubre de 2001. | ||
| − | La seva reflexió s'inscriu en la tradició [[filosofia analítica|analítica]] i s'ocupa fonamentalment de [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]], [[lògica|lògica,]] [[teoria de jocs|teoria de jocs]] i filosofia de la [[ment|ment]]. Va ser alumne de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]], encara que manifesta importants discrepàncies amb aquest autor, del que rebutja la seva oposició a les nocions intensionals vinculades amb la modalitat, ja que, segons Quine, això conduiria a parlar d'individus «possibles» i a la re-instauració d'una forma d'[[essencialisme|essencialisme]]. Però, enfront d'aquesta posició de Quine, Lewis radicalitza la [[semàntica|semàntica]] [[extensional|extensional]] de la lògica modal formulada per [[Autor:Kripke, Saul|Kripke]] basada en la noció dels [[mons possibles|mons possibles]], respecte dels quals Lewis sosté un [[realisme|realisme]] extrem denominat «realisme modal» (''On the Plurality of Worlds,'' 1986). Segons Lewis els mons possibles no són meres «maneres de parlar» o mers [[constructe|constructes]] lingüístics o conceptuals, sinó que són entitats reals, encara que no actuals. El món real és solament un dels mons possibles, per això no té un ''estatus'' [[ontologia|ontològic]] privilegiat enfront dels altres mons possibles, encara que a diferència d'aquests, el món real és actual (el que no significa, com en [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], que sigui l'escollit per Déu perquè és el millor dels mons possibles). Per a enfrontar-se al problema de la [[identitat|identitat]] dels [[individu|individus]] existents als mons possibles Lewis sosté que cada individu solament existeix en un dels mons possibles i, en els altres, existeixen solament els seus «homòlegs». Aquesta concepció li permet l'elaboració d'una lògica modal capaç d'enfrontar-se als condicionals [[contrafàctic, condicional|contrafàctics]]. No obstant això, els seus crítics sostenen que les anàlisis de Lewis basades en els mons possibles, a més de suposar una complexa ontologia ( | + | La seva reflexió s'inscriu en la tradició [[filosofia analítica|analítica]] i s'ocupa fonamentalment de [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]], [[lògica|lògica,]] [[teoria de jocs|teoria de jocs]] i filosofia de la [[ment|ment]]. Va ser alumne de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]], encara que manifesta importants discrepàncies amb aquest autor, del que rebutja la seva oposició a les nocions intensionals vinculades amb la modalitat, ja que, segons Quine, això conduiria a parlar d'individus «possibles» i a la re-instauració d'una forma d'[[essencialisme|essencialisme]]. Però, enfront d'aquesta posició de Quine, Lewis radicalitza la [[semàntica|semàntica]] [[extensional|extensional]] de la lògica modal formulada per [[Autor:Kripke, Saul|Kripke]] basada en la noció dels [[mons possibles|mons possibles]], respecte dels quals Lewis sosté un [[realisme|realisme]] extrem denominat «realisme modal» (''On the Plurality of Worlds,'' 1986). Segons Lewis els mons possibles no són meres «maneres de parlar» o mers [[constructe|constructes]] lingüístics o conceptuals, sinó que són entitats reals, encara que no actuals. El món real és solament un dels mons possibles, per això no té un ''estatus'' [[ontologia|ontològic]] privilegiat enfront dels altres mons possibles, encara que a diferència d'aquests, el món real és actual (el que no significa, com en [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], que sigui l'escollit per Déu perquè és el millor dels mons possibles). Per a enfrontar-se al problema de la [[identitat|identitat]] dels [[individu|individus]] existents als mons possibles Lewis sosté que cada individu solament existeix en un dels mons possibles i, en els altres, existeixen solament els seus «homòlegs». Aquesta concepció li permet l'elaboració d'una lògica modal capaç d'enfrontar-se als condicionals [[contrafàctic, condicional|contrafàctics]]. No obstant això, els seus crítics sostenen que les anàlisis de Lewis basades en els mons possibles, a més de suposar una complexa ontologia (contrària a l'estipulat per la [[navalla d'Occam o principi d'economia|navalla d'Occam]]), no ens aporten veritable coneixement sobre les veritats modals, ja que versen sobre entitats allunyades causalment –els mons possibles– del món real. |
En la seva obra ''Parts of classes'' (1991), Lewis ha reformulat la teoria de conjunts des d'una perspectiva [[mereologia|mereològica]]. Altres obres destacables són: ''La convenció'' (1969); ''Contrafàctics'' (1969) i ''Sobre la pluralitat de mons'' (1986). | En la seva obra ''Parts of classes'' (1991), Lewis ha reformulat la teoria de conjunts des d'una perspectiva [[mereologia|mereològica]]. Altres obres destacables són: ''La convenció'' (1969); ''Contrafàctics'' (1969) i ''Sobre la pluralitat de mons'' (1986). | ||
Revisió del 18:46, 6 nov 2017
Avís: El títol a mostrar «David Lewis» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lewis, David».
(David Kellogg Lewis)
Filòsof nord-americà, nascut a Oberlin (Ohio) en 1941, i professor a la Universitat de Princeton. Va morir a aquesta ciutat el 14 d'octubre de 2001.
La seva reflexió s'inscriu en la tradició analítica i s'ocupa fonamentalment de filosofia del llenguatge, lògica, teoria de jocs i filosofia de la ment. Va ser alumne de Quine, encara que manifesta importants discrepàncies amb aquest autor, del que rebutja la seva oposició a les nocions intensionals vinculades amb la modalitat, ja que, segons Quine, això conduiria a parlar d'individus «possibles» i a la re-instauració d'una forma d'essencialisme. Però, enfront d'aquesta posició de Quine, Lewis radicalitza la semàntica extensional de la lògica modal formulada per Kripke basada en la noció dels mons possibles, respecte dels quals Lewis sosté un realisme extrem denominat «realisme modal» (On the Plurality of Worlds, 1986). Segons Lewis els mons possibles no són meres «maneres de parlar» o mers constructes lingüístics o conceptuals, sinó que són entitats reals, encara que no actuals. El món real és solament un dels mons possibles, per això no té un estatus ontològic privilegiat enfront dels altres mons possibles, encara que a diferència d'aquests, el món real és actual (el que no significa, com en Leibniz, que sigui l'escollit per Déu perquè és el millor dels mons possibles). Per a enfrontar-se al problema de la identitat dels individus existents als mons possibles Lewis sosté que cada individu solament existeix en un dels mons possibles i, en els altres, existeixen solament els seus «homòlegs». Aquesta concepció li permet l'elaboració d'una lògica modal capaç d'enfrontar-se als condicionals contrafàctics. No obstant això, els seus crítics sostenen que les anàlisis de Lewis basades en els mons possibles, a més de suposar una complexa ontologia (contrària a l'estipulat per la navalla d'Occam), no ens aporten veritable coneixement sobre les veritats modals, ja que versen sobre entitats allunyades causalment –els mons possibles– del món real.
En la seva obra Parts of classes (1991), Lewis ha reformulat la teoria de conjunts des d'una perspectiva mereològica. Altres obres destacables són: La convenció (1969); Contrafàctics (1969) i Sobre la pluralitat de mons (1986).