Diferència entre revisions de la pàgina «Hempel, Carl Gustav»
De Wikisofia
m (bot: - marxar a EUA, + marxar als EUA,) |
m (bot: -va marxar +se'n va anar) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Hempel | |Cognom=Hempel | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta va | + | Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta se'n va anar als EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]] i el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena,]] encara que va criticar després el seu requisit de [[criteri de verificabilitat|verificabilitat]] estricta ([[Recurs:Hempel: la verificabilitat completa|veg. text]]), i és un dels principals expositors de l'anomenada [[concepció heretada|concepció heretada]] de la ciència. Les seves dues obres principals,'' L'explicació científica ''(1965) i ''Filosofia de la ciència natural ''(1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència. |
Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'[[explicació científica|explicació científica]] (en un article publicat en 1948 titulat ''Estudis sobre la lògica de l'explicació''): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals ([[Recurs:Cita de Jesús Mosterín sobre Hempel|veg. citació]]). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la [[inducció|inducció]] va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada [[paradoxa de Hempel|paradoxa de Hempel]] o paradoxa dels corbs. | Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'[[explicació científica|explicació científica]] (en un article publicat en 1948 titulat ''Estudis sobre la lògica de l'explicació''): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals ([[Recurs:Cita de Jesús Mosterín sobre Hempel|veg. citació]]). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la [[inducció|inducció]] va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada [[paradoxa de Hempel|paradoxa de Hempel]] o paradoxa dels corbs. | ||
Revisió del 22:49, 17 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Carl Gustav Hempel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hempel, Carl Gustav».
Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta se'n va anar als EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'empirisme lògic i el Cercle de Viena, encara que va criticar després el seu requisit de verificabilitat estricta (veg. text), i és un dels principals expositors de l'anomenada concepció heretada de la ciència. Les seves dues obres principals, L'explicació científica (1965) i Filosofia de la ciència natural (1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.
Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'explicació científica (en un article publicat en 1948 titulat Estudis sobre la lògica de l'explicació): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals (veg. citació). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la inducció va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada paradoxa de Hempel o paradoxa dels corbs.
En la seva obra Aspectes de l'explicació científica (1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per a donar compte de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumen.