Diferència entre revisions de la pàgina «Ambigüitat»
De Wikisofia
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
m (bot: - exemple]]);la construcció + exemple]]); la construcció) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (del llatí ''ambiguitas'', doble sentit, equívoc) O equívoc. Un [[Terme|terme]] o un [[Enunciat|enunciat]] són ambigus quan poden tenir més d'un sentit, això és, quan el context en què estan no exclou tots els seus sentits (la seva [[Polisèmia|polisèmia]]) menys un; quan són susceptibles de tenir dos o més significats. Aquesta possibilitat té dues materialitzacions: una paraula de la frase és ambigua i té dues o més [[Significat|significats]] diferents (ambigüitat lèxica: [[Homonímia|homonímia]], polisèmia; [[Recurs:Cita_exemple_3|veg. exemple]]);la construcció sintàctica de la frase és ambigua i és susceptible de rebre dues o més descripcions estructurals (ambigüitat sintàctica; [[Recurs:Cita_exemple_2|veg. exemple]]).La majoria de les ambigüitats són detectades pel parlant i resoltes apel·lant al [[Context|context]] o, a vegades si es tracta de llenguatge parlat, a l'entonació. Des del moment en què existeix ambigüitat lèxica o ambigüitat [[Sintaxi|sintàctica]], existeix automàticament ambigüitat [[Semàntica|semàntica]]. D'altra banda, una frase és semànticament ambigua si les dues lectures que permet determinen [[Condicions_de_veritat|condicions de veritat]] diferents. | + | (del llatí ''ambiguitas'', doble sentit, equívoc) O equívoc. Un [[Terme|terme]] o un [[Enunciat|enunciat]] són ambigus quan poden tenir més d'un sentit, això és, quan el context en què estan no exclou tots els seus sentits (la seva [[Polisèmia|polisèmia]]) menys un; quan són susceptibles de tenir dos o més significats. Aquesta possibilitat té dues materialitzacions: una paraula de la frase és ambigua i té dues o més [[Significat|significats]] diferents (ambigüitat lèxica: [[Homonímia|homonímia]], polisèmia; [[Recurs:Cita_exemple_3|veg. exemple]]); la construcció sintàctica de la frase és ambigua i és susceptible de rebre dues o més descripcions estructurals (ambigüitat sintàctica; [[Recurs:Cita_exemple_2|veg. exemple]]).La majoria de les ambigüitats són detectades pel parlant i resoltes apel·lant al [[Context|context]] o, a vegades si es tracta de llenguatge parlat, a l'entonació. Des del moment en què existeix ambigüitat lèxica o ambigüitat [[Sintaxi|sintàctica]], existeix automàticament ambigüitat [[Semàntica|semàntica]]. D'altra banda, una frase és semànticament ambigua si les dues lectures que permet determinen [[Condicions_de_veritat|condicions de veritat]] diferents. |
L'ambigüitat semàntica es remeia donant [[Definició|definicions]], aclarint o posant context; la sintàctica, recomponent el text. L'ús de l'ambigüitat en els [[Raonament|raonaments]], dóna lloc a la [[Fal·làcia|fal·làcia]] d'amfibologia. {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}} {{InfoWiki}} | L'ambigüitat semàntica es remeia donant [[Definició|definicions]], aclarint o posant context; la sintàctica, recomponent el text. L'ús de l'ambigüitat en els [[Raonament|raonaments]], dóna lloc a la [[Fal·làcia|fal·làcia]] d'amfibologia. {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}} {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 17:44, 15 oct 2017
(del llatí ambiguitas, doble sentit, equívoc) O equívoc. Un terme o un enunciat són ambigus quan poden tenir més d'un sentit, això és, quan el context en què estan no exclou tots els seus sentits (la seva polisèmia) menys un; quan són susceptibles de tenir dos o més significats. Aquesta possibilitat té dues materialitzacions: una paraula de la frase és ambigua i té dues o més significats diferents (ambigüitat lèxica: homonímia, polisèmia; veg. exemple); la construcció sintàctica de la frase és ambigua i és susceptible de rebre dues o més descripcions estructurals (ambigüitat sintàctica; veg. exemple).La majoria de les ambigüitats són detectades pel parlant i resoltes apel·lant al context o, a vegades si es tracta de llenguatge parlat, a l'entonació. Des del moment en què existeix ambigüitat lèxica o ambigüitat sintàctica, existeix automàticament ambigüitat semàntica. D'altra banda, una frase és semànticament ambigua si les dues lectures que permet determinen condicions de veritat diferents.
L'ambigüitat semàntica es remeia donant definicions, aclarint o posant context; la sintàctica, recomponent el text. L'ús de l'ambigüitat en els raonaments, dóna lloc a la fal·làcia d'amfibologia.