Diferència entre revisions de la pàgina «Cercle hermenèutic»
De Wikisofia
m (bot: - per comprendre és + per a comprendre és) |
m (bot: - per referir-se + per a referir-se) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Expressió encunyada per [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] a ''Ser i temps'' per referir-se a l'aparent circularitat del procés de tota [[hermenèutica|hermenèutica]]: per a comprendre és necessari haver comprès ja prèviament, és a dir, ha d'existir una precomprensió anterior a tota comprensió. | + | Expressió encunyada per [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] a ''Ser i temps'' per a referir-se a l'aparent circularitat del procés de tota [[hermenèutica|hermenèutica]]: per a comprendre és necessari haver comprès ja prèviament, és a dir, ha d'existir una precomprensió anterior a tota comprensió. |
[[File:heidegg3.gif|thumb|Martin Heidegger]] | [[File:heidegg3.gif|thumb|Martin Heidegger]] |
Revisió del 10:08, 13 oct 2017
Expressió encunyada per Heidegger a Ser i temps per a referir-se a l'aparent circularitat del procés de tota hermenèutica: per a comprendre és necessari haver comprès ja prèviament, és a dir, ha d'existir una precomprensió anterior a tota comprensió.
Segons Heidegger, tota interpretació es mou dins de l'estructura del «previ», i l'enfoca a partir de l'estudi de la precomprensió. Tota interpretació que hagi d'implicar comprensió, ha d'haver comprès ja el que tracti d'interpretar. Però aquest cercle no és un cercle viciós, sinó que roman obert, i expressa l'estructura existenciària del «previ» peculiar del Dasein (veg. text). Ricoeur concep el cercle hermenèutic com una manifestació del cercle de la creença: creure per a comprendre, comprendre per a creure. Gadamer, per part seva, enfoca el problema del cercle hermenèutic (veg. text) des de la rehabilitació dels prejudicis (veg. text) i, en la línia de Heidegger, considera la interpretació des d'aquesta peculiar estructura de la precomprensió que són els prejudicis incardinats en la tradició. D'aquesta manera, la interpretació apareix com l'actualització d'un projecte. En contra de Schleiermacher, que sostenia la necessitat d'assimilar la mateixa vivència que inspirava a l'autor del text a interpretar, Gadamer sosté que la interpretació suposa una fusió d'horitzons (veg. text).