Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, teoria pragmàtica de la»
De Wikisofia
m (bot: - (veure [[Recurs:James, + (veg. [[Recurs:James,) |
|||
| Línia 55: | Línia 55: | ||
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | ||
| + | |||
| + | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|teoria minimista de la veritat]] | ||
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | </div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:35, 22 set 2017
Teoria sobre la veritat que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el pragmatisme, iniciat per Charles Sanders Peirce (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un enunciat es veu en la pràctica. D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de William James (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat –James parla més aviat de «creences»– que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli.
Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una creença és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista –amb el fenomenisme de Kant, diu, no el de Hume–; James, instrumentalista (veg. text 1 , text 2 i text 3 ).
Vegeu termes relacionats.