Diferència entre revisions de la pàgina «Paracels»
De Wikisofia
m (bot: -Zurich +Zuric) |
m (bot: - a l`[[experimentació|exp + a l'[[experimentació|exp) |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
<small>(pròpiament, Theofrast Bombast von Hohenheim)</small> | <small>(pròpiament, Theofrast Bombast von Hohenheim)</small> | ||
| − | Nom que el metge suís (o alemany), Theofrast Bombast von Hohenheim, nascut a Einsiedeln, Zuric, es va donar a si mateix: Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus («superior» a Aulo Cornelio Celso, metge romà). Va estudiar a Basilea, es va iniciar aviat a les arts ocultes ([[astrologia|astrologia]], [[alquímia|alquímia]], [[càbala (kabbala)|càbala]]) i després de dedicar-se a l'alquímia i dur a terme alguns viatges, es dedica a l'ensenyament de la medicina, no sense cremar abans públicament els llibres de [[Autor:Galè,_Claudi|Galè]] i [[Autor:Avicenna|Avicenna]]. Partint de la idea renaixentista de la simpatia entre [[macrocosmos i microcosmos|macrocosmos i microcosmos]], s'orienta cap a una medicina que aplica al cos humà principis químics, la manca dels quals representa la malaltia: mercuri, sal i sofre, els ''tria primera ''(primers principis) que oposa als [[element |quatre elements]] clàssics. Va exercir l'alquímia a la recerca de remeis secrets medicinals i va ser l'iniciador de la iatroquímica, o curació per mitjà de substàncies químiques, la qual cosa representa, fet i fet, un impuls favorable a l'[[observació|observació]] i a l | + | Nom que el metge suís (o alemany), Theofrast Bombast von Hohenheim, nascut a Einsiedeln, Zuric, es va donar a si mateix: Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus («superior» a Aulo Cornelio Celso, metge romà). Va estudiar a Basilea, es va iniciar aviat a les arts ocultes ([[astrologia|astrologia]], [[alquímia|alquímia]], [[càbala (kabbala)|càbala]]) i després de dedicar-se a l'alquímia i dur a terme alguns viatges, es dedica a l'ensenyament de la medicina, no sense cremar abans públicament els llibres de [[Autor:Galè,_Claudi|Galè]] i [[Autor:Avicenna|Avicenna]]. Partint de la idea renaixentista de la simpatia entre [[macrocosmos i microcosmos|macrocosmos i microcosmos]], s'orienta cap a una medicina que aplica al cos humà principis químics, la manca dels quals representa la malaltia: mercuri, sal i sofre, els ''tria primera ''(primers principis) que oposa als [[element |quatre elements]] clàssics. Va exercir l'alquímia a la recerca de remeis secrets medicinals i va ser l'iniciador de la iatroquímica, o curació per mitjà de substàncies químiques, la qual cosa representa, fet i fet, un impuls favorable a l'[[observació|observació]] i a l'[[experimentació|experimento]]. |
Va adoptar una visió «màgica» de la [[naturalesa|naturalesa]], que li va col·locar al marge de les inicials tendències científiques de l'època. | Va adoptar una visió «màgica» de la [[naturalesa|naturalesa]], que li va col·locar al marge de les inicials tendències científiques de l'època. | ||
Revisió de 19:15, 21 set 2017
(Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus)
(pròpiament, Theofrast Bombast von Hohenheim)
Nom que el metge suís (o alemany), Theofrast Bombast von Hohenheim, nascut a Einsiedeln, Zuric, es va donar a si mateix: Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus Paracelsus («superior» a Aulo Cornelio Celso, metge romà). Va estudiar a Basilea, es va iniciar aviat a les arts ocultes (astrologia, alquímia, càbala) i després de dedicar-se a l'alquímia i dur a terme alguns viatges, es dedica a l'ensenyament de la medicina, no sense cremar abans públicament els llibres de Galè i Avicenna. Partint de la idea renaixentista de la simpatia entre macrocosmos i microcosmos, s'orienta cap a una medicina que aplica al cos humà principis químics, la manca dels quals representa la malaltia: mercuri, sal i sofre, els tria primera (primers principis) que oposa als quatre elements clàssics. Va exercir l'alquímia a la recerca de remeis secrets medicinals i va ser l'iniciador de la iatroquímica, o curació per mitjà de substàncies químiques, la qual cosa representa, fet i fet, un impuls favorable a l'observació i a l'experimento.
Va adoptar una visió «màgica» de la naturalesa, que li va col·locar al marge de les inicials tendències científiques de l'època.