Diferència entre revisions de la pàgina «Condicions de possibilitat»
De Wikisofia
m (bot: - Fins a pot + Fins i tot pot) |
m (bot: - (veure [[Kant: + (veg. [[Kant:) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Pròpiament condicions de possibilitat d'un objecte conegut (quan conegut), és el conjunt d'elements que cal tenir en compte per explicar per què arribem a conèixer alguna cosa. Elements d'aquest conjunt poden ser totes les [[condició necessària i suficient|condicions necessàries i suficients]] que alguna cosa existeixi, i tots aquells factors materials o empírics, per part del subjecte i de l'objecte, que poden explicar com alguna cosa arriba a ser conegut. Però com l'expressió conté una certa radicalitat, es refereix amb major propietat a les ''últimes'' condicions que fan possible conèixer alguna cosa, des del punt de vista filosòfic. Fins i tot pot anomenar-se tasca pròpia de la filosofia a la labor d'investigar les últimes condicions de possibilitat del coneixement de la [[naturalesa|naturalesa]], del [[coneixement|coneixement]] en general, de la [[racionalitat|racionalitat]], de la funció i sentit del [[llenguatge|llenguatge]], de la comprensió de nocions fonamentals per a la vida humana, com el [[justícia|just]] i l'injust, o el [[bell|bell]], etc. | Pròpiament condicions de possibilitat d'un objecte conegut (quan conegut), és el conjunt d'elements que cal tenir en compte per explicar per què arribem a conèixer alguna cosa. Elements d'aquest conjunt poden ser totes les [[condició necessària i suficient|condicions necessàries i suficients]] que alguna cosa existeixi, i tots aquells factors materials o empírics, per part del subjecte i de l'objecte, que poden explicar com alguna cosa arriba a ser conegut. Però com l'expressió conté una certa radicalitat, es refereix amb major propietat a les ''últimes'' condicions que fan possible conèixer alguna cosa, des del punt de vista filosòfic. Fins i tot pot anomenar-se tasca pròpia de la filosofia a la labor d'investigar les últimes condicions de possibilitat del coneixement de la [[naturalesa|naturalesa]], del [[coneixement|coneixement]] en general, de la [[racionalitat|racionalitat]], de la funció i sentit del [[llenguatge|llenguatge]], de la comprensió de nocions fonamentals per a la vida humana, com el [[justícia|just]] i l'injust, o el [[bell|bell]], etc. | ||
| − | [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] va desenvolupar un sistema filosòfic basat en el supòsit de l'existència de condicions [[transcendental|transcendentals]] de tota experiència possible en la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']] ( | + | [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] va desenvolupar un sistema filosòfic basat en el supòsit de l'existència de condicions [[transcendental|transcendentals]] de tota experiència possible en la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']] (veg. [[Kant: els postulats del pensar empíric en general|cita 1]] i [[Recurs:cita Kant 35|cita 2]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 07:49, 18 set 2017
Pròpiament condicions de possibilitat d'un objecte conegut (quan conegut), és el conjunt d'elements que cal tenir en compte per explicar per què arribem a conèixer alguna cosa. Elements d'aquest conjunt poden ser totes les condicions necessàries i suficients que alguna cosa existeixi, i tots aquells factors materials o empírics, per part del subjecte i de l'objecte, que poden explicar com alguna cosa arriba a ser conegut. Però com l'expressió conté una certa radicalitat, es refereix amb major propietat a les últimes condicions que fan possible conèixer alguna cosa, des del punt de vista filosòfic. Fins i tot pot anomenar-se tasca pròpia de la filosofia a la labor d'investigar les últimes condicions de possibilitat del coneixement de la naturalesa, del coneixement en general, de la racionalitat, de la funció i sentit del llenguatge, de la comprensió de nocions fonamentals per a la vida humana, com el just i l'injust, o el bell, etc.
Kant va desenvolupar un sistema filosòfic basat en el supòsit de l'existència de condicions transcendentals de tota experiència possible en la Crítica de la raó pura (veg. cita 1 i cita 2).