Condició necessària i suficient

Les condicions necessàries no expressen una relació causal entre antecedent i conseqüent: la presència d'oxigen no és causa de vida, sinó un requisit necessari. Les condicions suficients poden expressar una relació causal, però no necessàriament:existeix una relació de causa i efectoentre menjar peix en males condicions i emmalaltir, però no entre els fenòmens que s'indiquen en la frase «si surt el sol, anirem de passeig». Les condicions que són alhora necessàries i suficients s'interpreten com a causals. Almenys una de les seves interpretacions defineix causa com «el conjunt de condicions necessàries i suficients perquè alguna cosa es produeixi».

La lògica interpreta la relació causal ideal com un únic conjunt de condicions que determinen un esdeveniment: Si a, b, c, i d són les condicions úniques d'un succés, I, direm que a, b, c i d són causa de l'efecte I si i només si a, b, c, i d són les seves condicions necessàries i suficients al mateix temps, de manera que si [math]\displaystyle{ (a\wedge b\wedge c \wedge d)\rightarrow{I} }[/math] i si [math]\displaystyle{ ¬(a\wedge b\wedge c \wedge d)\rightarrow{¬I} }[/math], llavors [math]\displaystyle{ (a\wedge b\wedge c \wedge d) \leftrightarrow{I} }[/math].