Diferència entre revisions de la pàgina «Credo quia absurdum»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "apologetas" a "apologetes") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ConcepteWiki}} | + | {{ConcepteWiki}} «Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor:Tertulià|Tertulià]] (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers [[Apologistes|apologetes]]. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la [[Fe|fe]] fins i tot percebent la seva [[Irracional|irracionalitat]], o precisament perquè percep el seu caràcter absurd -de misteri- per la [[Raó|raó]]. La frase només està ''basada'' en un text del ''De Carn Christi'' (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; [[Recurs:Locke,_John:_Credo_quia_impossibile_est|veure text]]). |
| − | «Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor:Tertulià|Tertulià]] (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers [[ | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
| Línia 6: | Línia 5: | ||
|Lloc=Cartago | |Lloc=Cartago | ||
|Incert=No | |Incert=No | ||
| − | }} | + | }} {{Esdeveniment |
| − | {{Esdeveniment | ||
|Tipus=Genèric | |Tipus=Genèric | ||
|Lloc=Àfrica | |Lloc=Àfrica | ||
|Incert=No | |Incert=No | ||
| − | }} | + | }} {{Etiqueta |
| − | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia de la religió | |Etiqueta=Filosofia de la religió | ||
| − | }} | + | }} {{InfoWiki}} |
| − | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:06, 13 ago 2015
«Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent Tertulià (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers apologetes. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la fe fins i tot percebent la seva irracionalitat, o precisament perquè percep el seu caràcter absurd -de misteri- per la raó. La frase només està basada en un text del De Carn Christi (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; veure text).