Diferència entre revisions de la pàgina «Carreras i Artau, Joaquim»
De Wikisofia
Línia 2: | Línia 2: | ||
|Nom=Joaquim | |Nom=Joaquim | ||
|Cognom=Carreras i Artau | |Cognom=Carreras i Artau | ||
− | }} Filòsof | + | }} |
+ | |||
+ | Filòsof català nascut a Girona. Es va doctorar amb una tesi sobre el voluntarisme de [[Autor:Duns_Escot,_Joan|Duns Escot]]. Va ser professor d'ensenyament mitjà en diversos instituts i, posteriorment, professor a la universitat de Barcelona. En 1951 va obtenir una càtedra en aquesta universitat, on va ensenyar fins a 1964. Va destacar com a historiador de la filosofia, especialitzant-se en filosofia medieval. Juntament amb el seu germà [[Autor:Carreras_i_Artau,_Tomàs|Tomàs Carreras i Artau]] va escriure una voluminosa ''Història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV ''(1934-43), obra que va quedar inacabada. També va publicar ''La filosofia universitària a Catalunya en el segon terç del segle XIX ''(1964). A més va investigar sobre [[Autor:Ramon_Llull|Ramon Llull]] i, especialment, sobre [[Autor:Arnau_de_Vilanova|Arnau de Vilanova]]. Va ser president de la Societé Internationale pour l'Etude de la Philosophie Médiévale. {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=carrerjo.gif | |Imatge=carrerjo.gif | ||
}} {{So}} {{Esdeveniment | }} {{So}} {{Esdeveniment |
Revisió de 22:07, 12 ago 2015
Avís: El títol a mostrar «Joaquim Carreras i Artau» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Carreras i Artau, Joaquim».
Filòsof català nascut a Girona. Es va doctorar amb una tesi sobre el voluntarisme de Duns Escot. Va ser professor d'ensenyament mitjà en diversos instituts i, posteriorment, professor a la universitat de Barcelona. En 1951 va obtenir una càtedra en aquesta universitat, on va ensenyar fins a 1964. Va destacar com a historiador de la filosofia, especialitzant-se en filosofia medieval. Juntament amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau va escriure una voluminosa Història de la filosofia cristiana dels segles XIII-XV (1934-43), obra que va quedar inacabada. També va publicar La filosofia universitària a Catalunya en el segon terç del segle XIX (1964). A més va investigar sobre Ramon Llull i, especialment, sobre Arnau de Vilanova. Va ser president de la Societé Internationale pour l'Etude de la Philosophie Médiévale.