Diferència entre revisions de la pàgina «Apologistes»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Tertuliano" a "Tertulià") |
m (Text de reemplaçament - "Taciano" a "Tacià") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el [[cristianisme|cristianisme]] contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Cuadrato, Justino, | + | Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el [[cristianisme|cristianisme]] contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Cuadrato, Justino, Tacià, Atenágoras, Teófilo d'Antioquía, Melitón de Sardes, l'epístola a Diogneto. Al món llatí, Minucio Félix i [[Autor:Tertulià|Tertulià]]. Recorren preferentment a la ''apologia'', en grec απολογία, i de vegades al [[diàleg|diàleg]]. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la [[fe|fe]] religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà [[filosofia cristiana|filosofia cristiana]]. Se'ls inclou genèricament entre els [[pares de l'Església|pares de l'Església]]. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió del 16:00, 20 abr 2015
Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el cristianisme contra els atacs dels filòsofs del món grecorromano. Al món grec, els més coneguts són Cuadrato, Justino, Tacià, Atenágoras, Teófilo d'Antioquía, Melitón de Sardes, l'epístola a Diogneto. Al món llatí, Minucio Félix i Tertulià. Recorren preferentment a la apologia, en grec απολογία, i de vegades al diàleg. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció veritable entre les diverses religions. Amb els apologistes comença un interès cada vegada major per la filosofia, que acabarà incorporant a la fe religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que es dirà filosofia cristiana. Se'ls inclou genèricament entre els pares de l'Església.