Diferència entre revisions de la pàgina «Humboldt, Alexander von»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Alexander |Cognom=von Humboldt }} Científic, enginyer i naturalista alemany. Germà del filòsof i lingüista Autor:Humboldt, Karl W...».) |
m (Text de reemplaçament - "lógicas" a "lògiques") |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
Entre les seves obres destaquen: | Entre les seves obres destaquen: | ||
− | ''Observacions | + | ''Observacions mineralògiques sobre els basalts del Rin,'' 1790. |
''Viatges per la regions equinociales del Nou Continent,'' 36 vols. 1807-34. | ''Viatges per la regions equinociales del Nou Continent,'' 36 vols. 1807-34. |
Revisió del 18:00, 7 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Alexander von Humboldt» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Humboldt, Alexander von».
Científic, enginyer i naturalista alemany. Germà del filòsof i lingüista Wilhelm von Humboldt (dos anys major), va néixer a el si d'una família prussiana noble, i va rebre una acurada educació en l'esperit de la Aufklärung. Després d'estudiar juntament amb el seu germà en Francfort de l'Oder i en Gotinga, va estudiar enginyeria de mines en Freiberg. Posteriorment estudiaria astronomia en Jena, on es va relacionar amb Goethe i el seu cercle. Ja durant la seva època d'estudiant va emprendre freqüents viatges (per Alemanya, Àustria i Polònia) i va realitzar diversos estudis geològics. Després d'una estada a París va marxar a Espanya juntament amb Aimé Bonpland i, a través de les Canàries (on va explorar el Teide), va marxar al continent americà, on va estar des de 1794 fins a 1804. En aquest viatge va realitzar els seus estudis científics fonamentals: va formular la teoria magmàtica dels volcans, va efectuar importants estudis de magnetisme terrestre, va establir l'origen asiàtic dels americans i, especialment, va desenvolupar una gran labor com a botànic, classificant centenars d'espècies i formulant la seva teoria de la geografia de les plantes.
Més tard va tornar a París i d'aquí, convidat pel rei de Prússia, a Berlín, on va ser nomenat membre de l'Acadèmia Prussiana de Ciències. Encara va emprendre altres viatges d'exploració per Àsia central que van reforçar les seves teories -influenciades per Diderot, d´Alembert i Condorcet- sobre l'univers, entès com una totalitat evolutiva regida per lleis que poden ser establertes per mètodes empírics. La seva obra va exercir una important influència sobre Darwin.
Entre les seves obres destaquen:
Observacions mineralògiques sobre els basalts del Rin, 1790.
Viatges per la regions equinociales del Nou Continent, 36 vols. 1807-34.
Àsia central. Investigacions sobre les cadenes muntanyenques i la climatologia comparada. 3 vols. 1843-44.
Quadres de la naturalesa, 2 vols. 1807.
Cosmos, 3 vols. 1845-1862.