Diferència entre revisions de la pàgina «Forma estètica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la...».) |
m (Text de reemplaçament - "mímesis" a "mímesi") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En les teories [[estètica|estètiques]] anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l' [[art, arts|art]] com'' [[ | + | En les teories [[estètica|estètiques]] anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l' [[art, arts|art]] com'' [[mímesi|mímesi]]'', imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com [[sentiment|sentiment]] del bell, la forma no pertany sinó a la ''manera'' de sentir les cosa belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art -sobretot, però no exclusivament, les trucades formalistes- intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l' [[experiència estètica|experiència estètica]] (veure [[Recurs:Hospers, John: la forma estètica|text 1]] i [[Recurs:Langer, Susanne K.: la imatge com a «aparença»|text 2]] ). |
Revisió del 19:20, 21 març 2015
En les teories estètiques anteriors al s. XVIII, l'acte creatiu de l'artista que confereix a la matèria el seu caràcter estètic, la bellesa. Entès l' art com mímesi, imitació, des de Plató i Aristòtil fins a Kant, la forma és l'acte d'imitar. A partir de la teoria estètica alemanya del s. XVIII, com sentiment del bell, la forma no pertany sinó a la manera de sentir les cosa belles: sempre versió d'alguna manera de l'afirmació kantiana de la percepció d'una finalitat sense objecte específic, o de la d'Étienne Souriau sobre la forma que se significa a si mateixa, o que és símbol de si mateixa. Les diverses teories de l'art -sobretot, però no exclusivament, les trucades formalistes- intenten explicar en què consisteix la forma com a desencadenant de l' experiència estètica (veure text 1 i text 2 ).