Diferència entre revisions de la pàgina «Concepció del món»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Sinònim, en la pràctica, de ''Weltanschauung'', visió del món, cosmovisió i imatge del món, termes que expressen una...».) |
m (Text de reemplaçament - "Sagristà" a "Sacristán") |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Sinònim, en la pràctica, de ''Weltanschauung'', visió del món, [[cosmovisió|cosmovisió]] i imatge del [[Món|món]], termes que expressen una «visió» global del conjunt de l'univers amb la qual l'home intenta captar el [[sentit|sentit]] que aquest té pel [[home|home]], no merament des d'una perspectiva teòrica, sinó també vital, amb l'objectiu tàcit o explícit que li serveixi com a marc orientatiu del seu [[acció|acció]] pràctica. Els elements constitutius d'aquesta visió són no només [[idea|idees]], sinó també i sobretot [[creença|creences]], judicis de valor, [[actitud|actituds]] vitals i [[sentiment|sentiments]]. L'expressió, com ''Weltanschauung'', l'han usat ja autors com [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]] i [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]] ([[Recurs:Dilthey: què és una concepció del món|veure text]] ), sobretot, en la història de la filosofia, però ha estat la [[sociologia|sociologia]], especialment per obra de [[Autor:Weber, Max|Max Weber]], la que ha donat al terme el significat de «sistema de creences» propi d'un grup social, noció que equival a la de [[ideologia|ideologia]]. | Sinònim, en la pràctica, de ''Weltanschauung'', visió del món, [[cosmovisió|cosmovisió]] i imatge del [[Món|món]], termes que expressen una «visió» global del conjunt de l'univers amb la qual l'home intenta captar el [[sentit|sentit]] que aquest té pel [[home|home]], no merament des d'una perspectiva teòrica, sinó també vital, amb l'objectiu tàcit o explícit que li serveixi com a marc orientatiu del seu [[acció|acció]] pràctica. Els elements constitutius d'aquesta visió són no només [[idea|idees]], sinó també i sobretot [[creença|creences]], judicis de valor, [[actitud|actituds]] vitals i [[sentiment|sentiments]]. L'expressió, com ''Weltanschauung'', l'han usat ja autors com [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]] i [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]] ([[Recurs:Dilthey: què és una concepció del món|veure text]] ), sobretot, en la història de la filosofia, però ha estat la [[sociologia|sociologia]], especialment per obra de [[Autor:Weber, Max|Max Weber]], la que ha donat al terme el significat de «sistema de creences» propi d'un grup social, noció que equival a la de [[ideologia|ideologia]]. | ||
− | Les concepcions del món plantegen a la filosofia l'avaluació dels aspectes de les creences i actituds vitals, sobretot, que no són justificables racionalment, ja que el seu nucli és, en definitiva, una [[fe|fe]] [[irracional|irracional]]. Per això es diu que no existeixen concepcions'' científica''s del món, però sí que pot haver-hi una ''ciència de'' les concepcions del món. El [[marxisme|marxisme]] va pretendre que la interpretació materialista i econòmica de la història i de l'home fongués en una sola cosa [[ciència|ciència]], [[filosofia|filosofia]] i concepció del món ([[Recurs: | + | Les concepcions del món plantegen a la filosofia l'avaluació dels aspectes de les creences i actituds vitals, sobretot, que no són justificables racionalment, ja que el seu nucli és, en definitiva, una [[fe|fe]] [[irracional|irracional]]. Per això es diu que no existeixen concepcions'' científica''s del món, però sí que pot haver-hi una ''ciència de'' les concepcions del món. El [[marxisme|marxisme]] va pretendre que la interpretació materialista i econòmica de la història i de l'home fongués en una sola cosa [[ciència|ciència]], [[filosofia|filosofia]] i concepció del món ([[Recurs:Sacristán: el marxisme, concepció científica del món|veure text]] ). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 19:20, 17 març 2015
Sinònim, en la pràctica, de Weltanschauung, visió del món, cosmovisió i imatge del món, termes que expressen una «visió» global del conjunt de l'univers amb la qual l'home intenta captar el sentit que aquest té pel home, no merament des d'una perspectiva teòrica, sinó també vital, amb l'objectiu tàcit o explícit que li serveixi com a marc orientatiu del seu acció pràctica. Els elements constitutius d'aquesta visió són no només idees, sinó també i sobretot creences, judicis de valor, actituds vitals i sentiments. L'expressió, com Weltanschauung, l'han usat ja autors com Kant, Schleiermacher i Dilthey (veure text ), sobretot, en la història de la filosofia, però ha estat la sociologia, especialment per obra de Max Weber, la que ha donat al terme el significat de «sistema de creences» propi d'un grup social, noció que equival a la de ideologia.
Les concepcions del món plantegen a la filosofia l'avaluació dels aspectes de les creences i actituds vitals, sobretot, que no són justificables racionalment, ja que el seu nucli és, en definitiva, una fe irracional. Per això es diu que no existeixen concepcions científicas del món, però sí que pot haver-hi una ciència de les concepcions del món. El marxisme va pretendre que la interpretació materialista i econòmica de la història i de l'home fongués en una sola cosa ciència, filosofia i concepció del món (veure text ).