Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, criteri de»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "aléticas" a "alètiques") |
m (bot: -veure text +veg. text) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Norma, mètode o regla que ens permet decidir ''quan'' un enunciat és veritable. El criteri, evidentment, depèn de la teoria sobre la [[veritat|veritat]] que es té, és a dir, de l'explicació que es dóna a la pregunta sobre ''què'' volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable. Aquesta distinció desapareix en la [[veritat, teoria de la coherència|teoria de la veritat com a coherència]] i en la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]] (en aquesta, en menor mesura). Per a la primera, un enunciat és veritable si i només si és [[consistència|consistent]] i deduïble d'un conjunt d'enunciats veritables; i per a la segona, alguna cosa és veritable només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri -''quan'' un enunciat és veritable-, més que a un problema de concepte -''què'' s'entén per enunciat veritable. La teoria de la veritat com a adequació o com [[veritat, teoria de la correspondència|correspondència]] intenta precisar més el concepte mateix de veritat -fins al punt que Tarski anomena a la seva teoria de la veritat «''concepció ''semàntica de la veritat»-, i la qüestió del criteri que ens permet decidir quan un enunciat és veritable s'emmarca dins d'una altra qüestió epistemològica més àmplia: la relació entre el «teòric» i el «real», usualment decidida per criteris de [[verificabilitat|verificabilitat]] o de falsabilitat. | Norma, mètode o regla que ens permet decidir ''quan'' un enunciat és veritable. El criteri, evidentment, depèn de la teoria sobre la [[veritat|veritat]] que es té, és a dir, de l'explicació que es dóna a la pregunta sobre ''què'' volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable. Aquesta distinció desapareix en la [[veritat, teoria de la coherència|teoria de la veritat com a coherència]] i en la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]] (en aquesta, en menor mesura). Per a la primera, un enunciat és veritable si i només si és [[consistència|consistent]] i deduïble d'un conjunt d'enunciats veritables; i per a la segona, alguna cosa és veritable només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri -''quan'' un enunciat és veritable-, més que a un problema de concepte -''què'' s'entén per enunciat veritable. La teoria de la veritat com a adequació o com [[veritat, teoria de la correspondència|correspondència]] intenta precisar més el concepte mateix de veritat -fins al punt que Tarski anomena a la seva teoria de la veritat «''concepció ''semàntica de la veritat»-, i la qüestió del criteri que ens permet decidir quan un enunciat és veritable s'emmarca dins d'una altra qüestió epistemològica més àmplia: la relació entre el «teòric» i el «real», usualment decidida per criteris de [[verificabilitat|verificabilitat]] o de falsabilitat. | ||
| − | La veritat d'un enunciat és sempre un concepte important per si mateix, encara que no es disposi d'un criteri concret de decisió ([[Recurs:Popper: no hi ha un criteri general de veritat| | + | La veritat d'un enunciat és sempre un concepte important per si mateix, encara que no es disposi d'un criteri concret de decisió ([[Recurs:Popper: no hi ha un criteri general de veritat|veg. text]]). |
Revisió del 23:34, 31 ago 2017
Norma, mètode o regla que ens permet decidir quan un enunciat és veritable. El criteri, evidentment, depèn de la teoria sobre la veritat que es té, és a dir, de l'explicació que es dóna a la pregunta sobre què volem dir quan afirmem que un enunciat és veritable. Aquesta distinció desapareix en la teoria de la veritat com a coherència i en la teoria pragmàtica de la veritat (en aquesta, en menor mesura). Per a la primera, un enunciat és veritable si i només si és consistent i deduïble d'un conjunt d'enunciats veritables; i per a la segona, alguna cosa és veritable només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri -quan un enunciat és veritable-, més que a un problema de concepte -què s'entén per enunciat veritable. La teoria de la veritat com a adequació o com correspondència intenta precisar més el concepte mateix de veritat -fins al punt que Tarski anomena a la seva teoria de la veritat «concepció semàntica de la veritat»-, i la qüestió del criteri que ens permet decidir quan un enunciat és veritable s'emmarca dins d'una altra qüestió epistemològica més àmplia: la relació entre el «teòric» i el «real», usualment decidida per criteris de verificabilitat o de falsabilitat.
La veritat d'un enunciat és sempre un concepte important per si mateix, encara que no es disposi d'un criteri concret de decisió (veg. text).
Veure termes relacionats.