Diferència entre revisions de la pàgina «Sellars, Wilfrid»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Wilfrid |Cognom=Sellars }} Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 20 de maig de 1912. (Fill del també filòsof R.W....».) |
m (Text de reemplaçament - "falo" a "fal·lus") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Sellars | |Cognom=Sellars | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 20 de maig de 1912. (Fill del també filòsof R.W. Sellars, representant del [[realisme crític|realisme crític]] i defensor d'una filosofia emergentista). Va estudiar a París, i va prosseguir els seus estudis universitaris a les Universitats de Michigan (on feia classes el seu pare), | + | Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 20 de maig de 1912. (Fill del també filòsof R.W. Sellars, representant del [[realisme crític|realisme crític]] i defensor d'una filosofia emergentista). Va estudiar a París, i va prosseguir els seus estudis universitaris a les Universitats de Michigan (on feia classes el seu pare), Buffal·lus i Oxford. Posteriorment va ser professor a les Universitats de Minnesota, Yale i Pittsburg. A París va conèixer el [[marxisme|marxisme]] i posteriorment va militar en les files del socialisme americà. Va morir en Pittsburg (Pennsylvania) el 2 de juliol de 1989. |
La seva formació filosòfica va ser fonamentalment anglosaxona i [[filosofia analítica|analítica]], però sempre va intentar vincular la seva reflexió amb els grans corrents de la filosofia europea, especialment amb la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i amb la tradició de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] i [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. La seva reflexió es va centrar especialment en la filosofia de la ciència i del llenguatge, i va sostenir que, encara que la ciència pugui oferir una descripció de la realitat, no tot discurs humà -caracteritzat pel seu [[intencionalitat|intencionalitat]]- pot ser reduït al discurs científic. Va defensar un ''nominalisme psicològic'' (tota consciència relativa a entitats abstractes és una qüestió lingüística), i va atacar un dels dogmes fonamentals de l'[[empirisme|empirisme]], el dels «[[sense data, teoria dels|''sense data'']]» o «mite» d' «el donat». Aquesta crítica es va unir a l'efectuada per Quine, que va rebutjar el «dogma» de la distinció entre ''analític i sintètic,'' i el «dogma» del ''reduccionisme.'' A pesar que Sellars va mantenir diverses discrepàncies amb algunes tesis de Quine, a causa de l'esmentada crítica als fonaments de l'empirisme, Searle es col·loca en la línia que, des de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]] a [[Autor:Goodman, Nelson|Goodman]] i [[Autor:Davidson, Donald|Davidson]], ha preparat el camí a una filosofia postanalitica, i [[Autor:Rorty, Richard|R. Rorty]] reivindica el seu pensament com a impulsor d'una renovació de la tradició del [[pragmatisme|pragmatisme]] americà. | La seva formació filosòfica va ser fonamentalment anglosaxona i [[filosofia analítica|analítica]], però sempre va intentar vincular la seva reflexió amb els grans corrents de la filosofia europea, especialment amb la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i amb la tradició de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] i [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. La seva reflexió es va centrar especialment en la filosofia de la ciència i del llenguatge, i va sostenir que, encara que la ciència pugui oferir una descripció de la realitat, no tot discurs humà -caracteritzat pel seu [[intencionalitat|intencionalitat]]- pot ser reduït al discurs científic. Va defensar un ''nominalisme psicològic'' (tota consciència relativa a entitats abstractes és una qüestió lingüística), i va atacar un dels dogmes fonamentals de l'[[empirisme|empirisme]], el dels «[[sense data, teoria dels|''sense data'']]» o «mite» d' «el donat». Aquesta crítica es va unir a l'efectuada per Quine, que va rebutjar el «dogma» de la distinció entre ''analític i sintètic,'' i el «dogma» del ''reduccionisme.'' A pesar que Sellars va mantenir diverses discrepàncies amb algunes tesis de Quine, a causa de l'esmentada crítica als fonaments de l'empirisme, Searle es col·loca en la línia que, des de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]] a [[Autor:Goodman, Nelson|Goodman]] i [[Autor:Davidson, Donald|Davidson]], ha preparat el camí a una filosofia postanalitica, i [[Autor:Rorty, Richard|R. Rorty]] reivindica el seu pensament com a impulsor d'una renovació de la tradició del [[pragmatisme|pragmatisme]] americà. | ||
| Línia 88: | Línia 88: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Buffal·lus |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
Revisió del 12:10, 12 ago 2015
Avís: El títol a mostrar «Wilfrid Sellars» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Sellars, Wilfrid».
Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 20 de maig de 1912. (Fill del també filòsof R.W. Sellars, representant del realisme crític i defensor d'una filosofia emergentista). Va estudiar a París, i va prosseguir els seus estudis universitaris a les Universitats de Michigan (on feia classes el seu pare), Buffal·lus i Oxford. Posteriorment va ser professor a les Universitats de Minnesota, Yale i Pittsburg. A París va conèixer el marxisme i posteriorment va militar en les files del socialisme americà. Va morir en Pittsburg (Pennsylvania) el 2 de juliol de 1989.
La seva formació filosòfica va ser fonamentalment anglosaxona i analítica, però sempre va intentar vincular la seva reflexió amb els grans corrents de la filosofia europea, especialment amb la fenomenologia de Husserl i amb la tradició de Descartes, Leibniz i Kant. La seva reflexió es va centrar especialment en la filosofia de la ciència i del llenguatge, i va sostenir que, encara que la ciència pugui oferir una descripció de la realitat, no tot discurs humà -caracteritzat pel seu intencionalitat- pot ser reduït al discurs científic. Va defensar un nominalisme psicològic (tota consciència relativa a entitats abstractes és una qüestió lingüística), i va atacar un dels dogmes fonamentals de l'empirisme, el dels «sense data» o «mite» d' «el donat». Aquesta crítica es va unir a l'efectuada per Quine, que va rebutjar el «dogma» de la distinció entre analític i sintètic, i el «dogma» del reduccionisme. A pesar que Sellars va mantenir diverses discrepàncies amb algunes tesis de Quine, a causa de l'esmentada crítica als fonaments de l'empirisme, Searle es col·loca en la línia que, des de Quine a Goodman i Davidson, ha preparat el camí a una filosofia postanalitica, i R. Rorty reivindica el seu pensament com a impulsor d'una renovació de la tradició del pragmatisme americà.