Autor:Tugendhat, Ernst

Filòsof alemany contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930) i família jueva, que van emigrar a Veneçuela per fugir dels nazis. Va morir a Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 13 de març de 2023.

Amb solament 15 anys, va ingressar a la Universitat de Stanford, on va estudiar llengües clàssiques. L'any 1949 va continuar els seus estudis de filologia i filosofia a Friburg/Brisgòvia, on va obtenir el grau de Doctor. Va estudiar amb prestigiosos mestres, entre ells Karl Jaspers i Heidegger, de qui sempre es va considerar deixeble i estudióde la seva obra. Es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra a Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile. També ha estat professor destacat a les Universitats de Tübingen, Michigan, Heidelberg, Viena, Praga, Zuric, Hamburg i Londres.

Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la veritat i de l'existència del Dasein, i ha subratllat la irreductibilitat de la consciència a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertòria i descriptiva dels enunciats. Tugendhat (que s'ha considerat un dels nexes d'unió entre la tradició analítica i continental) es basa en la filosofia analítica anglosaxona (especialment en Wittgenstein) per a elaborar una semàntica filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que Aristòtil va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens en tant que ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del sentit. Per a superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de Frege i en la seva concepció de l'enunciat. També s'ha ocupat de la fonamentació de l'ètica, que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.

Bibliografia

• 1958: Ti kata tinos. Karl Alber, Freiburg.
• 1967: Der Wahrheitsbegriff bei Husserl und Heidegger. de Gruyter, Berlin.
• 1970: "The Meaning of 'Bedeutung' in Frege" (Analysis 30, pp 177–189)
• 1975: Vorlesungen zur Einführung in die sprachanalytische Philosophie. Suhrkamp, Frankfurt am Main. In English: Traditional and analytical philosophy. Lectures on the philosophy of language. Transl. by P.A. Gorner. Cambridge University Press, Cambridge 1982.
• 1979: Selbstbewußtsein und Selbstbestimmung. Suhrkamp, Frankfurt. In English: Self-consciousness and self-determination. Transl. by Paul Stern. Cambridge, Mass./ London: MIT Press, 1986. (= Studies in contemporary German social thought.)
• 1984: Probleme der Ethik. Reclam, Stuttgart.
• 1992: Philosophische Aufsätze. Suhrkamp, Frankfurt.
• 1992: Ethics and Politics
• 1993: Vorlesungen über Ethik. Suhrkamp, Frankfurt.
• 1995: "The Moral Dilemma in the Rescue of Refugees" (Social Research 62:1)
• 2000: "Zeit und Sein in Heideggers Sein und Zeit" (Sats: Nordic Journal of Philosophy 1.1)
• 2003: Egozentrizität und Mystik. Eine anthropologische Studie. C. H. Beck.
• 2007: Anthropologie statt Metaphysik. C. H. Beck.

Traduccions castellanes

• Pedro S. Limiñana, La filosofía moral de Ernst Tugendhat, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, 2009. 174 págs. ISBN 978-84-92777-09-0

• Jesús Padilla Gálvez, (Ed.), "Igualdad en el derecho y la moral". Plaza y Valdés, Madrid, México D.F., 2009. (ISBN 13: 978-84-92751-25-9)