Diferència entre revisions de la pàgina «Enesidem»
De Wikisofia
m (bot: - per demostrar la + per a demostrar la) |
m (bot: - actitud de l'[[ideal + actitud del [[ideal) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Enesidem | |Nom=Enesidem | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof [[escepticisme|escèptic]]. Va néixer a Cnosos (Creta) al segle I a.C i va ensenyar a Alexandria. En els seus vuit llibres de ''Discursos pirrònics'' va recopilar totes les doctrines divergents sobre cada punt per a demostrar la impossibilitat d'aconseguir un saber veritable. Si existeixen sensacions diverses per als diversos homes o per a diverses circumstàncies, com distingir entre les veritables i les falses? Com distingir també entre les diverses creences i opinions humanes? Per això, va propugnar la suspensió del judici o [[epokhé|''epokhé'']] ([[Grec::ὲποχή]]) com la millor actitud | + | Filòsof [[escepticisme|escèptic]]. Va néixer a Cnosos (Creta) al segle I a.C i va ensenyar a Alexandria. En els seus vuit llibres de ''Discursos pirrònics'' va recopilar totes les doctrines divergents sobre cada punt per a demostrar la impossibilitat d'aconseguir un saber veritable. Si existeixen sensacions diverses per als diversos homes o per a diverses circumstàncies, com distingir entre les veritables i les falses? Com distingir també entre les diverses creences i opinions humanes? Per això, va propugnar la suspensió del judici o [[epokhé|''epokhé'']] ([[Grec::ὲποχή]]) com la millor actitud del [[ideal del savi|savi]] per a aconseguir la impertorbabilitat o [[ataraxia|''ataraxia'']] ([[Grec::ἀταραξία]]). |
Es va apropar també a la filosofia de l'esdevenir de [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] i va acceptar la identitat dels contraris, fonament de tot [[relativisme|relativisme]] i de l'escepticisme. | Es va apropar també a la filosofia de l'esdevenir de [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] i va acceptar la identitat dels contraris, fonament de tot [[relativisme|relativisme]] i de l'escepticisme. | ||
Revisió del 11:23, 19 oct 2017
Filòsof escèptic. Va néixer a Cnosos (Creta) al segle I a.C i va ensenyar a Alexandria. En els seus vuit llibres de Discursos pirrònics va recopilar totes les doctrines divergents sobre cada punt per a demostrar la impossibilitat d'aconseguir un saber veritable. Si existeixen sensacions diverses per als diversos homes o per a diverses circumstàncies, com distingir entre les veritables i les falses? Com distingir també entre les diverses creences i opinions humanes? Per això, va propugnar la suspensió del judici o epokhé (ὲποχή) com la millor actitud del savi per a aconseguir la impertorbabilitat o ataraxia (ἀταραξία).
Es va apropar també a la filosofia de l'esdevenir de Heràclit i va acceptar la identitat dels contraris, fonament de tot relativisme i de l'escepticisme.