Diferència entre revisions de la pàgina «Mort de Déu»
De Wikisofia
m (bot: -per vegada primera +per primera vegada) |
m (bot: - ilisme|nihilisme]], això és, + ilisme|nihilisme]], és a dir,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Frase utilitzada per primera vegada per [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], però que popularitza [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] com [[metàfora|metàfora]] de la decadència total dels [[valor|valors]] morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el [[Déu|Déu]] cristià manca ja de tot crèdit, i que la [[metafísica|metafísica]], viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del [[nihilisme|nihilisme]], | + | Frase utilitzada per primera vegada per [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], però que popularitza [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] com [[metàfora|metàfora]] de la decadència total dels [[valor|valors]] morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el [[Déu|Déu]] cristià manca ja de tot crèdit, i que la [[metafísica|metafísica]], viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del [[nihilisme|nihilisme]], és a dir, l'hora de la subversió dels valors o de la [[transvaloració de tots els valors|transvaloració]], feta possible per la [[voluntat de poder|voluntat de poder]] ([[Recurs:Heidegger: Déu ha mort|veg. text]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
Frase utilitzada per primera vegada per Hegel, però que popularitza Nietzsche com metàfora de la decadència total dels valors morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el Déu cristià manca ja de tot crèdit, i que la metafísica, viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del nihilisme, és a dir, l'hora de la subversió dels valors o de la transvaloració, feta possible per la voluntat de poder (veg. text).