Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Sellars, Wilfrid»

De Wikisofia

m (bot: - humà -caracteritzat per la seva intencionalitat- pot + humà –caracteritzat per la seva intencionalitat– pot)
m (bot: - «mite» d' «el donat». + «mite» del «donat».)
 
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 20 de maig de 1912. (Fill del també filòsof R.W. Sellars, representant del [[realisme crític|realisme crític]] i defensor d'una filosofia emergentista). Va estudiar a París, i va prosseguir els seus estudis universitaris a les Universitats de Michigan (on feia classes el seu pare), Buffalo i Oxford. Posteriorment va ser professor a les Universitats de Minnesota, Yale i Pittsburg. A París va conèixer el [[marxisme|marxisme]] i posteriorment va militar en les files del socialisme americà. Va morir a Pittsburg (Pennsylvania) el 2 de juliol de 1989.
 
Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 20 de maig de 1912. (Fill del també filòsof R.W. Sellars, representant del [[realisme crític|realisme crític]] i defensor d'una filosofia emergentista). Va estudiar a París, i va prosseguir els seus estudis universitaris a les Universitats de Michigan (on feia classes el seu pare), Buffalo i Oxford. Posteriorment va ser professor a les Universitats de Minnesota, Yale i Pittsburg. A París va conèixer el [[marxisme|marxisme]] i posteriorment va militar en les files del socialisme americà. Va morir a Pittsburg (Pennsylvania) el 2 de juliol de 1989.
  
La seva formació filosòfica va ser fonamentalment anglosaxona i [[filosofia analítica|analítica]], però sempre va intentar vincular la seva reflexió amb els grans corrents de la filosofia europea, especialment amb la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i amb la tradició de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] i [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. La seva reflexió es va centrar especialment en la filosofia de la ciència i del llenguatge, i va sostenir que, encara que la ciència pugui oferir una descripció de la realitat, no tot discurs humà –caracteritzat per la seva [[intencionalitat|intencionalitat]]– pot ser reduït al discurs científic. Va defensar un ''nominalisme psicològic'' (tota consciència relativa a entitats abstractes és una qüestió lingüística), i va atacar un dels dogmes fonamentals de l'[[empirisme|empirisme]], el dels «[[sense data, teoria dels|''sense data'']]» o «mite» d' «el donat». Aquesta crítica es va unir a l'efectuada per Quine, que va rebutjar el «dogma» de la distinció entre ''analític i sintètic,'' i el «dogma» del ''reduccionisme.'' Tot i que Sellars va mantenir diverses discrepàncies amb algunes tesis de Quine, a causa de l'esmentada crítica als fonaments de l'empirisme, Searle es col·loca en la línia que, des de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]] a [[Autor:Goodman, Nelson|Goodman]] i [[Autor:Davidson, Donald|Davidson]], ha preparat el camí a una filosofia postanalítica, i [[Autor:Rorty, Richard|R. Rorty]] reivindica el seu pensament com a impulsor d'una renovació de la tradició del [[pragmatisme|pragmatisme]] americà.
+
La seva formació filosòfica va ser fonamentalment anglosaxona i [[filosofia analítica|analítica]], però sempre va intentar vincular la seva reflexió amb els grans corrents de la filosofia europea, especialment amb la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i amb la tradició de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] i [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. La seva reflexió es va centrar especialment en la filosofia de la ciència i del llenguatge, i va sostenir que, encara que la ciència pugui oferir una descripció de la realitat, no tot discurs humà –caracteritzat per la seva [[intencionalitat|intencionalitat]]– pot ser reduït al discurs científic. Va defensar un ''nominalisme psicològic'' (tota consciència relativa a entitats abstractes és una qüestió lingüística), i va atacar un dels dogmes fonamentals de l'[[empirisme|empirisme]], el dels «[[sense data, teoria dels|''sense data'']]» o «mite» del «donat». Aquesta crítica es va unir a l'efectuada per Quine, que va rebutjar el «dogma» de la distinció entre ''analític i sintètic,'' i el «dogma» del ''reduccionisme.'' Tot i que Sellars va mantenir diverses discrepàncies amb algunes tesis de Quine, a causa de l'esmentada crítica als fonaments de l'empirisme, Searle es col·loca en la línia que, des de [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]] a [[Autor:Goodman, Nelson|Goodman]] i [[Autor:Davidson, Donald|Davidson]], ha preparat el camí a una filosofia postanalítica, i [[Autor:Rorty, Richard|R. Rorty]] reivindica el seu pensament com a impulsor d'una renovació de la tradició del [[pragmatisme|pragmatisme]] americà.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=sellars.gif
 
|Imatge=sellars.gif

Revisió de 21:49, 17 set 2017

Sellars.gif

Avís: El títol a mostrar «Wilfrid Sellars» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Sellars, Wilfrid».

Filòsof nord-americà nascut a Ann Arbour (Michigan) el 20 de maig de 1912. (Fill del també filòsof R.W. Sellars, representant del realisme crític i defensor d'una filosofia emergentista). Va estudiar a París, i va prosseguir els seus estudis universitaris a les Universitats de Michigan (on feia classes el seu pare), Buffalo i Oxford. Posteriorment va ser professor a les Universitats de Minnesota, Yale i Pittsburg. A París va conèixer el marxisme i posteriorment va militar en les files del socialisme americà. Va morir a Pittsburg (Pennsylvania) el 2 de juliol de 1989.

La seva formació filosòfica va ser fonamentalment anglosaxona i analítica, però sempre va intentar vincular la seva reflexió amb els grans corrents de la filosofia europea, especialment amb la fenomenologia de Husserl i amb la tradició de Descartes, Leibniz i Kant. La seva reflexió es va centrar especialment en la filosofia de la ciència i del llenguatge, i va sostenir que, encara que la ciència pugui oferir una descripció de la realitat, no tot discurs humà –caracteritzat per la seva intencionalitat– pot ser reduït al discurs científic. Va defensar un nominalisme psicològic (tota consciència relativa a entitats abstractes és una qüestió lingüística), i va atacar un dels dogmes fonamentals de l'empirisme, el dels «sense data» o «mite» del «donat». Aquesta crítica es va unir a l'efectuada per Quine, que va rebutjar el «dogma» de la distinció entre analític i sintètic, i el «dogma» del reduccionisme. Tot i que Sellars va mantenir diverses discrepàncies amb algunes tesis de Quine, a causa de l'esmentada crítica als fonaments de l'empirisme, Searle es col·loca en la línia que, des de Quine a Goodman i Davidson, ha preparat el camí a una filosofia postanalítica, i R. Rorty reivindica el seu pensament com a impulsor d'una renovació de la tradició del pragmatisme americà.