Diferència entre revisions de la pàgina «Semàntica»
De Wikisofia
m (bot: - icat|significats]], quan oposada + icat|significats]], en tant que oposada) |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Ciència o teoria dels [[significat|significats]] lingüístics. La [[definició|definició]] tradicional de ''semàntica'' procedeix del lingüista francès de finals del segle XIX Michel Bréal. En la seva obra ''Essai de sémantique, Science des significations ''(1897), Bréal defineix la semàntica com a ciència dels [[significat|significats]], en tant que oposada a la fonètica, ciència dels sons parlats. Segons Bréal, la semàntica era la ciència la matèria de la qual la constituïa l'estudi de la [[causa|causa]] i [[estructura|estructura]] dels processos dels canvis en els significats de les paraules: ampliació i reducció dels significats, transferència de significats, elevació i degradació del seu valor. Bréal pretenia plantejar científicament una nova branca lingüística que tingués com a objectiu l'estudi del significat de les paraules, però aquest estudi desborda l'àmbit estricte de la [[lingüística|lingüística]], per aquest motiu de la semàntica s'hagin ocupat també la [[psicologia|psicologia]], l'[[antropologia cultural|antropologia cultural]] i la [[lògica|lògica]]. La semàntica lingüística s'ocupa de l'elaboració d'una teoria general del significat per a la llengua i de la descripció, o investigació, del significat d'oracions i enunciats en llengües concretes. La semàntica lògica apareix a la fi del segle XIX i sorgeix de les dificultats i problemes d'investigació específics en la lògica i en les matemàtiques. La distinció entre llenguatge instrumento ([[metallenguatge|metallenguatge]]) i llenguatge objecte d'investigació va ser resultat principalment de la necessitat de vèncer dificultats que amenaçaven a tota l'estructura conceptual de l'aritmètica i també de la lògica. A partir d'aquí, i com a complement necessari de la sintaxi lògica de [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]], la semàntica lògica s'ha desenvolupat al segle XX per diferents camins i en formes diverses: [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]], teoria del metallenguatge. | Ciència o teoria dels [[significat|significats]] lingüístics. La [[definició|definició]] tradicional de ''semàntica'' procedeix del lingüista francès de finals del segle XIX Michel Bréal. En la seva obra ''Essai de sémantique, Science des significations ''(1897), Bréal defineix la semàntica com a ciència dels [[significat|significats]], en tant que oposada a la fonètica, ciència dels sons parlats. Segons Bréal, la semàntica era la ciència la matèria de la qual la constituïa l'estudi de la [[causa|causa]] i [[estructura|estructura]] dels processos dels canvis en els significats de les paraules: ampliació i reducció dels significats, transferència de significats, elevació i degradació del seu valor. Bréal pretenia plantejar científicament una nova branca lingüística que tingués com a objectiu l'estudi del significat de les paraules, però aquest estudi desborda l'àmbit estricte de la [[lingüística|lingüística]], per aquest motiu de la semàntica s'hagin ocupat també la [[psicologia|psicologia]], l'[[antropologia cultural|antropologia cultural]] i la [[lògica|lògica]]. La semàntica lingüística s'ocupa de l'elaboració d'una teoria general del significat per a la llengua i de la descripció, o investigació, del significat d'oracions i enunciats en llengües concretes. La semàntica lògica apareix a la fi del segle XIX i sorgeix de les dificultats i problemes d'investigació específics en la lògica i en les matemàtiques. La distinció entre llenguatge instrumento ([[metallenguatge|metallenguatge]]) i llenguatge objecte d'investigació va ser resultat principalment de la necessitat de vèncer dificultats que amenaçaven a tota l'estructura conceptual de l'aritmètica i també de la lògica. A partir d'aquí, i com a complement necessari de la sintaxi lògica de [[Autor:Carnap, Rudolf|Carnap]], la semàntica lògica s'ha desenvolupat al segle XX per diferents camins i en formes diverses: [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]], teoria del metallenguatge. | ||
| + | |||
| + | Veg. [[Semasiologia]] | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 17:57, 18 nov 2018
(del grec σῆμα, sema, σημεῖον, semeion, signe)
Ciència o teoria dels significats lingüístics. La definició tradicional de semàntica procedeix del lingüista francès de finals del segle XIX Michel Bréal. En la seva obra Essai de sémantique, Science des significations (1897), Bréal defineix la semàntica com a ciència dels significats, en tant que oposada a la fonètica, ciència dels sons parlats. Segons Bréal, la semàntica era la ciència la matèria de la qual la constituïa l'estudi de la causa i estructura dels processos dels canvis en els significats de les paraules: ampliació i reducció dels significats, transferència de significats, elevació i degradació del seu valor. Bréal pretenia plantejar científicament una nova branca lingüística que tingués com a objectiu l'estudi del significat de les paraules, però aquest estudi desborda l'àmbit estricte de la lingüística, per aquest motiu de la semàntica s'hagin ocupat també la psicologia, l'antropologia cultural i la lògica. La semàntica lingüística s'ocupa de l'elaboració d'una teoria general del significat per a la llengua i de la descripció, o investigació, del significat d'oracions i enunciats en llengües concretes. La semàntica lògica apareix a la fi del segle XIX i sorgeix de les dificultats i problemes d'investigació específics en la lògica i en les matemàtiques. La distinció entre llenguatge instrumento (metallenguatge) i llenguatge objecte d'investigació va ser resultat principalment de la necessitat de vèncer dificultats que amenaçaven a tota l'estructura conceptual de l'aritmètica i també de la lògica. A partir d'aquí, i com a complement necessari de la sintaxi lògica de Carnap, la semàntica lògica s'ha desenvolupat al segle XX per diferents camins i en formes diverses: teoria de tipus, teoria del metallenguatge.
Veg. Semasiologia