Diferència entre revisions de la pàgina «Teologia»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la citació +veg. citació) |
m (bot: - per permetre a + per a permetre a) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::θεολογία]], tractat sobre Déu)</small> | <small>(del grec [[Grec::θεολογία]], tractat sobre Déu)</small> | ||
| − | Ciència del diví ([[Recurs:Cita de Kant 2|vegeu el text de Kant]]), o ciència o reflexió segons mètodes racionals sobre la [[fe|fe]] acceptada per [[revelació|revelació]]. El paradoxal de la situació és que es tracta de, o vol ser, una forma de [[coneixement|coneixement]] sobre alguna cosa que es creu per fe. No obstant això, la teologia [[cristianisme|cristiana]], des dels temps de [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], distingeix netament els àmbits de la fe i els de la raó, i es recolza també en la distinció entre raó teòrica i raó pràctica per permetre a la intel·ligència l'examen crític d'allò mateix que accepta per fe. El problema [[epistemologia|epistemològic]] propi de la teologia està en el valor, funció i sentit que puguin tenir [[argument |arguments]] racionals basats en la fe o orientats a ella. | + | Ciència del diví ([[Recurs:Cita de Kant 2|vegeu el text de Kant]]), o ciència o reflexió segons mètodes racionals sobre la [[fe|fe]] acceptada per [[revelació|revelació]]. El paradoxal de la situació és que es tracta de, o vol ser, una forma de [[coneixement|coneixement]] sobre alguna cosa que es creu per fe. No obstant això, la teologia [[cristianisme|cristiana]], des dels temps de [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], distingeix netament els àmbits de la fe i els de la raó, i es recolza també en la distinció entre raó teòrica i raó pràctica per a permetre a la intel·ligència l'examen crític d'allò mateix que accepta per fe. El problema [[epistemologia|epistemològic]] propi de la teologia està en el valor, funció i sentit que puguin tenir [[argument |arguments]] racionals basats en la fe o orientats a ella. |
El terme, que ja usa [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:cita Aristòtil 6|veg. citació]]) com a sinònim de «filosofia primera», es difon, en l'àmbit cristià, principalment a través dels escrits de la [[filosofia medieval|filosofia medieval]], sobretot de les ''Summes de teologia''. En l'actualitat se'n distingeixen diverses classes: teologia històrica, teologia sistemàtica, teologia pràctica, teologia bíblica, teologia fonamental i [[teologia natural|teologia natural]]. | El terme, que ja usa [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:cita Aristòtil 6|veg. citació]]) com a sinònim de «filosofia primera», es difon, en l'àmbit cristià, principalment a través dels escrits de la [[filosofia medieval|filosofia medieval]], sobretot de les ''Summes de teologia''. En l'actualitat se'n distingeixen diverses classes: teologia històrica, teologia sistemàtica, teologia pràctica, teologia bíblica, teologia fonamental i [[teologia natural|teologia natural]]. | ||
Revisió del 10:41, 13 oct 2017
(del grec θεολογία, tractat sobre Déu)
Ciència del diví (vegeu el text de Kant), o ciència o reflexió segons mètodes racionals sobre la fe acceptada per revelació. El paradoxal de la situació és que es tracta de, o vol ser, una forma de coneixement sobre alguna cosa que es creu per fe. No obstant això, la teologia cristiana, des dels temps de Tomàs d'Aquino, distingeix netament els àmbits de la fe i els de la raó, i es recolza també en la distinció entre raó teòrica i raó pràctica per a permetre a la intel·ligència l'examen crític d'allò mateix que accepta per fe. El problema epistemològic propi de la teologia està en el valor, funció i sentit que puguin tenir arguments racionals basats en la fe o orientats a ella.
El terme, que ja usa Aristòtil (veg. citació) com a sinònim de «filosofia primera», es difon, en l'àmbit cristià, principalment a través dels escrits de la filosofia medieval, sobretot de les Summes de teologia. En l'actualitat se'n distingeixen diverses classes: teologia històrica, teologia sistemàtica, teologia pràctica, teologia bíblica, teologia fonamental i teologia natural.