Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Teisme»

De Wikisofia

m (bot: -vegeu la citació +veg. citació)
m (bot: - creador del mateix. + creador d'aquest.)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::θεός]], ''theós'', Déu, i el sufix ''-isme'')</small>
 
<small>(del grec [[Grec::θεός]], ''theós'', Déu, i el sufix ''-isme'')</small>
  
Doctrina que sosté l'existència d'un [[Déu|Déu]] personal, únic, [[transcendent|transcendent]] al món i creador del mateix. A diferència del [[deisme|deisme]], el teisme defensa que és possible conèixer tant l'existència de Déu com la seva naturalesa i atributs. La reflexió teista es recolza en una [[teologia natural|teologia natural]], o teologia filosòfica, que en la definició de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] és el [[coneixement|coneixement]] de Déu a partir de la [[raó|raó]] i recorrent a  l'[[analogia|analogia]] ([[Recurs:Cita de Kant 2|veg. citació]]).
+
Doctrina que sosté l'existència d'un [[Déu|Déu]] personal, únic, [[transcendent|transcendent]] al món i creador d'aquest. A diferència del [[deisme|deisme]], el teisme defensa que és possible conèixer tant l'existència de Déu com la seva naturalesa i atributs. La reflexió teista es recolza en una [[teologia natural|teologia natural]], o teologia filosòfica, que en la definició de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] és el [[coneixement|coneixement]] de Déu a partir de la [[raó|raó]] i recorrent a  l'[[analogia|analogia]] ([[Recurs:Cita de Kant 2|veg. citació]]).
  
 
Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l'existència de Déu. A part de les clàssiques i conegudes [[cinc vies|cinc vies]] [[tomisme|tomistes]], no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «molt probables» versions modernes de l'[[argument ontològic|argument ontològic]] (A. Plantinga), de l'argument cosmològic, o de la [[contingència|contingència]] del món (W.K. Craig) i de l'argument teleològic, o [[designi, prova per el|argument del designi]] (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l'argument del [[mal, el (problema del)|mal]] -si el mal existeix, Déu no existeix- té noves i desafiadores versions.
 
Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l'existència de Déu. A part de les clàssiques i conegudes [[cinc vies|cinc vies]] [[tomisme|tomistes]], no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «molt probables» versions modernes de l'[[argument ontològic|argument ontològic]] (A. Plantinga), de l'argument cosmològic, o de la [[contingència|contingència]] del món (W.K. Craig) i de l'argument teleològic, o [[designi, prova per el|argument del designi]] (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l'argument del [[mal, el (problema del)|mal]] -si el mal existeix, Déu no existeix- té noves i desafiadores versions.

Revisió del 20:34, 29 ago 2017

(del grec θεός, theós, Déu, i el sufix -isme)

Doctrina que sosté l'existència d'un Déu personal, únic, transcendent al món i creador d'aquest. A diferència del deisme, el teisme defensa que és possible conèixer tant l'existència de Déu com la seva naturalesa i atributs. La reflexió teista es recolza en una teologia natural, o teologia filosòfica, que en la definició de Kant és el coneixement de Déu a partir de la raó i recorrent a l'analogia (veg. citació).

Un dels problemes filosòfics del teisme és la dificultat o impossibilitat de trobar arguments raonables de l'existència de Déu. A part de les clàssiques i conegudes cinc vies tomistes, no falten autors que consideren «racionalment acceptables» o «molt probables» versions modernes de l'argument ontològic (A. Plantinga), de l'argument cosmològic, o de la contingència del món (W.K. Craig) i de l'argument teleològic, o argument del designi (R. Swinburne). Com a contrapartida, també l'argument del mal -si el mal existeix, Déu no existeix- té noves i desafiadores versions.

Filòsofs analítics, com Kai Nielsen, M. Durrant, o Anthony Flew i uns altres, critiquen aquest concepte basant-se en la incoherència, incompatibilitat o contradicció dels predicats que tanca la noció mateixa de Déu. N'hi ha, en canvi, que sostenen no només la racionalitat del concepte, sinó fins a la racionalitat de creure en l'existència de Déu sense arguments suficients (veg. citació).