Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode galileà»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la cita +vegeu la citació) |
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:galil2.gif|thumb]] | [[File:galil2.gif|thumb]] | ||
− | El [[mètode|mètode]] emprat per [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] en les seves investigacions, històricament considerat com l'iniciador del [[mètode experimental|mètode experimental]]. S'ha discutit sobre l'autèntica naturalesa del mètode que va emprar Galileu: les diverses interpretacions abasten des de l'afirmació que va ser un veritable experimentador inductivista, que va inferir les seves teories a partir de continus experiments, fins a la que va ser un platònic a ultrança, que amb prou feines va fer una altra cosa que [[experiment mental |experiments mentals]] i algun que un altre experiment real, de tipus més aviat didàctic, per mostrar la veritat de les seves teories, de les quals, d'altra banda, ja estava absolutament convençut. Si en ''L'assajador'', Galileomanifiesta la seva convicció que el coneixement de la naturalesa ha d'expressar-se en termes matemàtics ([[Recurs:Galileu: el llibre de la naturalesa| | + | El [[mètode|mètode]] emprat per [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] en les seves investigacions, històricament considerat com l'iniciador del [[mètode experimental|mètode experimental]]. S'ha discutit sobre l'autèntica naturalesa del mètode que va emprar Galileu: les diverses interpretacions abasten des de l'afirmació que va ser un veritable experimentador inductivista, que va inferir les seves teories a partir de continus experiments, fins a la que va ser un platònic a ultrança, que amb prou feines va fer una altra cosa que [[experiment mental |experiments mentals]] i algun que un altre experiment real, de tipus més aviat didàctic, per mostrar la veritat de les seves teories, de les quals, d'altra banda, ja estava absolutament convençut. Si en ''L'assajador'', Galileomanifiesta la seva convicció que el coneixement de la naturalesa ha d'expressar-se en termes matemàtics ([[Recurs:Galileu: el llibre de la naturalesa|veg. text]]),d'on podria deduir-se que la [[teoria|teoria]] matemàtica té un cert predomini sobre l' [[experiència]], també segons la [[historiografia|historiografia]] ([[Recurs:Galileu com a experimentador|vegeu la citació]]), sembla provat que Galileu va realitzar molts experiments per «investigar» com era la realitat. Se li atribueix l'ús del [[mètode resolutiu-compositiu|mètode resolutiu-compositiu]], però, tal com apareix en una carta a Pierre Carcavy, o Calcavi, en 1637, Galileu parla més aviat d'una forma d'argumentar ''exsuppositione'', que ha d'entendre's com una prova que va dels [[efecte|efectes]] a la [[causa|causa]], o demostració ''propter quid'', i que consisteix en la formulació d'un concepte físic definit com una relació matemàtica, per comprovar després, mitjançant l'[[experimentació|experimento]], si es compleix o no aquesta relació: l'observació dels efectes previstos confirma, dels efectes a la causa, la [[hipòtesi|hipòtesi]] matemàtica. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 20:49, 9 ago 2017
El mètode emprat per Galileu en les seves investigacions, històricament considerat com l'iniciador del mètode experimental. S'ha discutit sobre l'autèntica naturalesa del mètode que va emprar Galileu: les diverses interpretacions abasten des de l'afirmació que va ser un veritable experimentador inductivista, que va inferir les seves teories a partir de continus experiments, fins a la que va ser un platònic a ultrança, que amb prou feines va fer una altra cosa que experiments mentals i algun que un altre experiment real, de tipus més aviat didàctic, per mostrar la veritat de les seves teories, de les quals, d'altra banda, ja estava absolutament convençut. Si en L'assajador, Galileomanifiesta la seva convicció que el coneixement de la naturalesa ha d'expressar-se en termes matemàtics (veg. text),d'on podria deduir-se que la teoria matemàtica té un cert predomini sobre l' experiència, també segons la historiografia (vegeu la citació), sembla provat que Galileu va realitzar molts experiments per «investigar» com era la realitat. Se li atribueix l'ús del mètode resolutiu-compositiu, però, tal com apareix en una carta a Pierre Carcavy, o Calcavi, en 1637, Galileu parla més aviat d'una forma d'argumentar exsuppositione, que ha d'entendre's com una prova que va dels efectes a la causa, o demostració propter quid, i que consisteix en la formulació d'un concepte físic definit com una relació matemàtica, per comprovar després, mitjançant l'experimento, si es compleix o no aquesta relació: l'observació dels efectes previstos confirma, dels efectes a la causa, la hipòtesi matemàtica.