Historiografia

Literalment, escrits que tracten d'història. Terme que s'aplica a la història com ciència que estudia els fets del passat de l'home, en el sentit que Hegel dóna a la historiam rerum gestarum, en tant que oposada a les mateixes res gestes, les coses realitzades en el passat. Aquesta ciència comprèn l'estudi històric del seu propi desenvolupament, el de les diverses teories sobre l'objecte que tracta i, sobretot, qüestions referents al mètode històric (veg. text). Així, la «historiografia whig» és la interpretació de la història des del punt de vista del partit liberal anglès,és a dir, des del punt de vista dels protestants del partit whig. Aquest tipus d'historiografia, nascuda entre els historiadors anglesos whig del s . XIX, part del supòsit de dividir la història en dues classes d'individus, progressistes i reaccionaris (històricament, protestants i catòlics), i que és un procés lineal que va del simple pel cap alt complex, amb les aportacions positives dels primers o negatives dels segons. Interpretació whig de la història és sinònim d'interpretació o historiografia lineal, simplista, nacionalista i triomfalista, mentre que l'«escola dels Annales», o la historiografia integral i total de Lucien Febvre i Marc Bloch, pot considerar-se com a model d'historiografia crítica.

Estudis