Diferència entre revisions de la pàgina «Mort de Déu»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Frase utilitzada per vegada primera per [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], però que popularitza [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] com [[metàfora|metàfora]] de la decadència total dels [[valor|valors]] morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el [[Déu|Déu]] cristià manca ja de tot crèdit, i que la [[metafísica|metafísica]], viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del [[nihilisme|nihilisme]], això és, l'hora de la subversió dels valors o de la [[transvaloració de tots els valors|transvaloració]], feta possible per la [[voluntat de poder|voluntat de poder]] ([[Recurs:Heidegger: Déu ha mort| | + | Frase utilitzada per vegada primera per [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], però que popularitza [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] com [[metàfora|metàfora]] de la decadència total dels [[valor|valors]] morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el [[Déu|Déu]] cristià manca ja de tot crèdit, i que la [[metafísica|metafísica]], viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del [[nihilisme|nihilisme]], això és, l'hora de la subversió dels valors o de la [[transvaloració de tots els valors|transvaloració]], feta possible per la [[voluntat de poder|voluntat de poder]] ([[Recurs:Heidegger: Déu ha mort|veg. text]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 20:49, 9 ago 2017
Frase utilitzada per vegada primera per Hegel, però que popularitza Nietzsche com metàfora de la decadència total dels valors morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el Déu cristià manca ja de tot crèdit, i que la metafísica, viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del nihilisme, això és, l'hora de la subversió dels valors o de la transvaloració, feta possible per la voluntat de poder (veg. text).