Diferència entre revisions de la pàgina «Xirau Subias, Ramon»
De Wikisofia
m (bot: -la revesteixi +la revista) |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Poeta i filòsof català, fill de [[Autor:Joaquim Xirau i Palau|Joaquim Xirau]], nascut a 1924. Va morir el dimecres 26 de juny de 2017. Es va exiliar amb el seu pare a Mèxic en 1939. Allí va estudiar filosofia i posteriorment va obtenir una plaça a la universitat de Mèxic. Influït per la [[fenomenologia|fenomenologia]], per [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]] i [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], així com per la [[filosofia analítica|filosofia analítica]], defensa la unitat entre filosofia, poesia i [[religió|religió]], ja que totes aquestes disciplines es plantegen qüestions últimes. D'aquí la gran importància que atorga a les expressions emotives i, d'aquí també, la seva labor com a poeta. Ha elaborat una concepció del desenvolupament històric del pensament segons la qual, a les grans èpoques creadors (la dels [[presocràtics|presocràtics]], per exemple) li succeeixen èpoques de síntesi ([[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], per exemple), que culminen en èpoques de crisis. Sobre la base d'aquesta concepció ha analitzat els caràcters de la societat i del pensament contemporanis. Són interessants la seva reflexions sobre el [[temps|temps]] viscut, que desenvolupa en la major part de les seves obres. | Poeta i filòsof català, fill de [[Autor:Joaquim Xirau i Palau|Joaquim Xirau]], nascut a 1924. Va morir el dimecres 26 de juny de 2017. Es va exiliar amb el seu pare a Mèxic en 1939. Allí va estudiar filosofia i posteriorment va obtenir una plaça a la universitat de Mèxic. Influït per la [[fenomenologia|fenomenologia]], per [[Autor:Bergson, Henri|Bergson]] i [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], així com per la [[filosofia analítica|filosofia analítica]], defensa la unitat entre filosofia, poesia i [[religió|religió]], ja que totes aquestes disciplines es plantegen qüestions últimes. D'aquí la gran importància que atorga a les expressions emotives i, d'aquí també, la seva labor com a poeta. Ha elaborat una concepció del desenvolupament històric del pensament segons la qual, a les grans èpoques creadors (la dels [[presocràtics|presocràtics]], per exemple) li succeeixen èpoques de síntesi ([[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], per exemple), que culminen en èpoques de crisis. Sobre la base d'aquesta concepció ha analitzat els caràcters de la societat i del pensament contemporanis. Són interessants la seva reflexions sobre el [[temps|temps]] viscut, que desenvolupa en la major part de les seves obres. | ||
| − | Ha ensenyat a Oxford, Bolonya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Institut d´Estidis catalans, Universidade de Yale, Universitat de Colúmbia (Nova York). Va ser fundador i director de la | + | Ha ensenyat a Oxford, Bolonya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Institut d´Estidis catalans, Universidade de Yale, Universitat de Colúmbia (Nova York). Va ser fundador i director de la revista Diàlegs (El Col·legi de Mèxic). És doctor Honoris causa de la Universitat de les Américas (Mèxic), Universitat Autònoma de Barcelona (1984), Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Ramonxirau.jpg | |Imatge=Ramonxirau.jpg | ||
Revisió del 10:09, 13 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Ramon Xirau Subias» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Xirau Subias, Ramon».
Poeta i filòsof català, fill de Joaquim Xirau, nascut a 1924. Va morir el dimecres 26 de juny de 2017. Es va exiliar amb el seu pare a Mèxic en 1939. Allí va estudiar filosofia i posteriorment va obtenir una plaça a la universitat de Mèxic. Influït per la fenomenologia, per Bergson i Heidegger, així com per la filosofia analítica, defensa la unitat entre filosofia, poesia i religió, ja que totes aquestes disciplines es plantegen qüestions últimes. D'aquí la gran importància que atorga a les expressions emotives i, d'aquí també, la seva labor com a poeta. Ha elaborat una concepció del desenvolupament històric del pensament segons la qual, a les grans èpoques creadors (la dels presocràtics, per exemple) li succeeixen èpoques de síntesi (Plató i Aristòtil, per exemple), que culminen en èpoques de crisis. Sobre la base d'aquesta concepció ha analitzat els caràcters de la societat i del pensament contemporanis. Són interessants la seva reflexions sobre el temps viscut, que desenvolupa en la major part de les seves obres.
Ha ensenyat a Oxford, Bolonya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Institut d´Estidis catalans, Universidade de Yale, Universitat de Colúmbia (Nova York). Va ser fundador i director de la revista Diàlegs (El Col·legi de Mèxic). És doctor Honoris causa de la Universitat de les Américas (Mèxic), Universitat Autònoma de Barcelona (1984), Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).