Diferència entre revisions de la pàgina «Credo quia absurdum»
De Wikisofia
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ConcepteWiki}} «Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor:Tertulià|Tertulià]] (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers [[Apologistes|apologetes]]. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la [[Fe|fe]] fins i tot percebent la seva [[Irracional|irracionalitat]], o precisament perquè percep el seu caràcter absurd -de misteri- per la [[Raó|raó]]. La frase només està ''basada'' en un text del ''De Carn Christi'' (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; [[Recurs:Locke,_John:_Credo_quia_impossibile_est|veure text]]). | + | {{ConcepteWiki}} |
+ | |||
+ | «Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor:Tertulià|Tertulià]] (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers [[Apologistes|apologetes]]. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la [[Fe|fe]] fins i tot percebent la seva [[Irracional|irracionalitat]], o precisament perquè percep el seu caràcter absurd -de misteri- per la [[Raó|raó]]. La frase només està ''basada'' en un text del ''De Carn Christi'' (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; [[Recurs:Locke,_John:_Credo_quia_impossibile_est|veure text]]). | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment |
Revisió del 22:07, 13 ago 2015
«Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent Tertulià (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers apologetes. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la fe fins i tot percebent la seva irracionalitat, o precisament perquè percep el seu caràcter absurd -de misteri- per la raó. La frase només està basada en un text del De Carn Christi (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; veure text).