Autor:Tugendhat, Ernst

Filòsof contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930). Va iniciar els seus estudis de filosofia als Estats Units, però els va prosseguir a Friburg, on va ser alumne de Heidegger, i es va doctorar amb una tesi sobre Aristòtil. De 1966 a 1975 va ocupar una càtedra en Heidelberg, de 1975 a 1980 va ser investigador en l'Institut Max Planck i entre 1980 i 1992 va ser professor a la Universitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile.

Ha reformulat la pregunta heideggeriana del sentit de la veritat i de l'existència del Dasein, i ha subratllat la irreductibilitat de la consciència a la mera consciència objectual, destacant, a més, que la concepció heideggeriana de la veritat encara queda lligada a la concepció assertoria i descriptiva dels enunciats. Tugendhat es basa en la filosofia analítica anglosaxona (especialment en Wittgenstein) per elaborar una semàntica filosòfica formal que no redueixi el significat a l'objecte (tendència que ja és present des que Aristòtil va formular la tasca de la filosofia primera com a estudi de l'ens quan ens). La semàntica filosòfica és l'única disciplina capaç de mostrar que la raó inherent a l'objectivació de l'enunciació no és una propietat de la consciència, sinó que és una propietat dels processos de producció i recepció del sentit. Per superar la reducció del significat al merament objectual, Tugendhat es basa també en la semàntica de Frege i en la seva concepció de l'enunciat. També s'ha ocupat de la fonamentació de l'ètica, que no pot reduir-se a simple justificació teòrica de les assercions, sinó que ha de basar-se en una teoria de la intersubjectivitat.