Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Catalèptica, representació»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "prolepsis" a "prolepsi")
m (Text de reemplaçament - "aprehende" a "aprehèn")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Teoria elaborada pels filòsofs [[estoïcisme|estoics]] sobre la comprensió conceptual o [[prolepsi|πρόληψις]] (''prolepsi'') de la [[sensació|sensació]], que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat veritable. La representació catalèptica és l'acte de l'enteniment pel qual s'aprehende l'objecte i, alhora, l'acte pel qual l'objecte es ''imprimeix'' en l'enteniment. Mitjançant aquests actes es garanteix: a) la presència de l'objecte del coneixement, i b) la conformitat de la representació amb el propi objecte.
+
Teoria elaborada pels filòsofs [[estoïcisme|estoics]] sobre la comprensió conceptual o [[prolepsi|πρόληψις]] (''prolepsi'') de la [[sensació|sensació]], que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat veritable. La representació catalèptica és l'acte de l'enteniment pel qual s'aprehèn l'objecte i, alhora, l'acte pel qual l'objecte es ''imprimeix'' en l'enteniment. Mitjançant aquests actes es garanteix: a) la presència de l'objecte del coneixement, i b) la conformitat de la representació amb el propi objecte.
  
 
Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una ''representació'' mental o ''fantasia'' dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l'enteniment en el moment de la ''katálepsis''. La imatge reconeguda és la [[Grec::φαντασίαχαταληπτιχή]] (''fantasia catalèptica''). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l'evidència, desenvolupada especialment per [[Autor:Crisip|Crisip]]. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l'estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de [[lekton|λεχτόν]] (''lekton''): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:
 
Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una ''representació'' mental o ''fantasia'' dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l'enteniment en el moment de la ''katálepsis''. La imatge reconeguda és la [[Grec::φαντασίαχαταληπτιχή]] (''fantasia catalèptica''). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l'evidència, desenvolupada especialment per [[Autor:Crisip|Crisip]]. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l'estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de [[lekton|λεχτόν]] (''lekton''): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:

Revisió del 22:10, 27 abr 2015

Teoria elaborada pels filòsofs estoics sobre la comprensió conceptual o πρόληψις (prolepsi) de la sensació, que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat veritable. La representació catalèptica és l'acte de l'enteniment pel qual s'aprehèn l'objecte i, alhora, l'acte pel qual l'objecte es imprimeix en l'enteniment. Mitjançant aquests actes es garanteix: a) la presència de l'objecte del coneixement, i b) la conformitat de la representació amb el propi objecte.

Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una representació mental o fantasia dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l'enteniment en el moment de la katálepsis. La imatge reconeguda és la φαντασίαχαταληπτιχή (fantasia catalèptica). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l'evidència, desenvolupada especialment per Crisip. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l'estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de λεχτόν (lekton): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:

-el significant o la paraula ( τσημαίνοντα);

-la cosa significada i, un tercer element,

-el significat (τσημαινόμενα). Mentre les paraules i les coses són materials, el significat és immaterial i actua d'enllaç entre ells. Solament el significat pot ser veritable o fals, originant les proposicions o unitats lògiques elementals, les possibles connexions de les quals establien les condicions formals de veritat lògica, l'estudi de la qual va conduir a la formulació dels anapodíctics o esquemes formals indemostrables de inferència. A més, van estendre l'anàlisi lògica als raonaments hipotètics i als disjuntius. D'aquesta manera, creen les bases de la lògica (que si escau és, essencialment, una lògica de les proposicions), entesa com a estudi regulatiu de les formes de raonament, a diferència de la lògica d' Aristòtil (que és, essencialment, una lògica de termes), per qui la lògica tendeix més aviat a ser entesa com a manifestació de les maneres de ser l'ésser d'alguna cosa.

Al seu torn, la noció de representació catalèptica permet elaborar la concepció estoica de la veritat.