Prolepsi

(del grec πρόληψις, prolepsi, que pot traduir-se com preconcepte, prenoció, o anticipació)

En les tècniques retòriques designa aquella figura de dicció en la qual l'autor anticipa les objeccions que se li podrien fer.

Tant per als epicuris com per als estoics, aquest terme designa l'anticipació dels conceptes generals de gènere i d'espècie que permeten que la ment anticipi les dades sensorials. Segons els epicuris, són models formats per experiències anteriors però que serveixen de punt de referència per a ulteriors percepcions. Segons els filòsofs estoics, són esquemes racionals sorgits espontàniament en l'esperit, previs a les percepcions, que anticipen les dades de l'experiència (veg. citació). En la filosofia moderna, a partir de Francis Bacon, la noció adquireix un caràcter pejoratiu, ja que la prolepsi s'entén com a hipòtesi gratuïta. En Kant, en canvi, sota el nom d'anticipació, aquesta noció torna a adquirir importància.

Vegeu anticipacions de la percepció.