Diferència entre revisions de la pàgina «Enric de Gant»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Egidio Romano" a "Egidi Romà") |
m (bot: - 219 tesi aristotèlic-àrabs + 219 tesis aristotèlico-àrabs) |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Enric de Gant | |Nom=Enric de Gant | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof i teòleg [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdot secular i va ensenyar a París des de 1267 fins a la seva mort; en 1277 va formar part de la comissió que va condemnar 219 | + | Filòsof i teòleg [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdot secular i va ensenyar a París des de 1267 fins a la seva mort; en 1277 va formar part de la comissió que va condemnar 219 tesis aristotèlico-àrabs (també [[tomisme|tomistes]]). El seu pensament filosòfic és més aviat eclèctic; intenta una síntesi entre doctrines aristotèliques, agustinianes i d'[[Autor:Avicenna|Avicenna]], encara que alguns autors li atribueixen originalitat de pensament. |
Va rebutjar la distinció real entre [[essència |essència i existència]], defensada per [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] i [[Autor:Egidi Romà|Egidi Romà]]. [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]] li deu algunes de les seves teories més peculiars. Les seves obres principals són: 15 ''Quodlibetos'' i la ''Summa Theologica'',inacabada. | Va rebutjar la distinció real entre [[essència |essència i existència]], defensada per [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] i [[Autor:Egidi Romà|Egidi Romà]]. [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]] li deu algunes de les seves teories més peculiars. Les seves obres principals són: 15 ''Quodlibetos'' i la ''Summa Theologica'',inacabada. |
Revisió de 17:48, 15 oct 2017
Filòsof i teòleg escolàstic belga (nascut a Gant, París o Tournai). Va ser sacerdot secular i va ensenyar a París des de 1267 fins a la seva mort; en 1277 va formar part de la comissió que va condemnar 219 tesis aristotèlico-àrabs (també tomistes). El seu pensament filosòfic és més aviat eclèctic; intenta una síntesi entre doctrines aristotèliques, agustinianes i d'Avicenna, encara que alguns autors li atribueixen originalitat de pensament.
Va rebutjar la distinció real entre essència i existència, defensada per Tomàs d'Aquino i Egidi Romà. Duns Escot li deu algunes de les seves teories més peculiars. Les seves obres principals són: 15 Quodlibetos i la Summa Theologica,inacabada.