Autor:Estrató de Làmpsac

Filòsof grec. Segundo escolarca del Liceu després de la mort d' Aristòtil. Va ser deixeble de Teofrast, al que succeiria al capdavant de l'escola peripatética. Anomenat a Alexandria pel rei Ptolomeu I Soter, va ser preceptor del seu fill, el futur rei Ptolomeu II Filadelfo, durant l'època en què, sota la iniciativa de Demetrio de Falero es va construir el Museu i la Biblioteca d'Alexandria. A la mort de Teofrast va dirigir l'escola peripatética entre els anys 288 a 270 a. de C., encara que, en aquells dies, Teofrast havia llegat la biblioteca del Liceu a Neleo de Scepsis, qui la va traslladar a Àsia Menor, raó per la qual sembla ser que els textos d'Aristòtil no estaven disponibles en el Liceu.

Estrató, que va ser anomenat «el físic», va orientar les seves investigacions en una línia de conciliació de la filosofia d'Aristòtil amb l'atomisme de Demòcrit. Com aquest acceptava l'existència d'àtoms i del buit, però dita buida era entès solament com la separació o intersticio entre els àtoms, i negava la possibilitat que s'estengués més enllà d'aquests i, per tant, més enllà del món. A més va atorgar qualitats als àtoms, especialment el fred i la calor. El seu cosmologia, encara que era d'inspiració aristotèlica, negava l'existència de qualsevol divinitat: no hi ha més Déu que la naturalesa, afirmava, que és el principi de tota generació i destrucció, i no posseeix sentiments. Si pot parlar-se d'alguna divinitat aquesta és la mateixa que l'acció de les causes naturals. També va rebutjar la tesi aristotèlica de l'existència de llocs naturals, i va defensar una concepció unitària del món regit per la gravetat, el coneixement de la qual ho ha de proporcionar l'experimentació, a la qual situava molt per sobre de les demostracions merament lògiques. També va defensar la unitat de l'ànima, la qual cosa portava a la conclusió que, a diferència del sustentat per Aristòtil, no hi ha una clara separació entre sensació i pensament, els quals, d'altra banda, quan formes del moviment, poden i han de ser explicats per les mateixes causes que operen en la resta de la naturalesa. També va estudiar molts fenòmens físics, com la propagació del so, de la llum i del magnetisme.