Diferència entre revisions de la pàgina «Peano, Giuseppe»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "senar" a "non") |
m (Text de reemplaçament - "ática" a "àtica") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Peano | |Cognom=Peano | ||
}} | }} | ||
| − | Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la '' | + | Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la ''metamatemàtica'', o ciència que tracta de les propietats formals d'un [[sistema deductiu|sistema deductiu]]. Va ser el primer a utilitzar el nom de «[[lògica, història de la|lògica matemàtica]]» per descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una [[implicació|implicació]], amb la forma de «si ''p'' llavors ''q''». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques anessin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van anar després utilitzats per [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]] i [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] en els seus ''Principia Mathematica''. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix [[axioma|axiomes]] i [[definició|definicions]] clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la [[intuïció|intuïció]] ([[Recurs:Text: postulats Peano|veure cita]]). |
Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat ''llatí sine flexioni '' | Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat ''llatí sine flexioni '' | ||
Revisió del 20:20, 25 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Giuseppe Peano» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Peano, Giuseppe».
Matemàtic i lògic italià, nascut a Spinetta, prop de Cuneo. Un dels fundadors de la metamatemàtica, o ciència que tracta de les propietats formals d'un sistema deductiu. Va ser el primer a utilitzar el nom de «lògica matemàtica» per descriure la lògica moderna simbòlica, a la qual recorre com un instrument per a les matemàtiques. Va sostenir la tesi que tot enunciat matemàtic és una implicació, amb la forma de «si p llavors q». L'objectiu principal de la seva lògica matemàtica era aconseguir que les demostracions matemàtiques anessin rigoroses i excloguessin tot procediment intuïtiu; per a això, va construir un sistema de signes, molts dels quals van anar després utilitzats per Whitehead i Russell en els seus Principia Mathematica. A més de rigor en la demostració, la matemàtica requereix axiomes i definicions clares. Mostra de la seva labor en aquest camp, és l'axiomatització de l'aritmètica, coneguda com a «postulats de Peano», la finalitat dels quals és eliminar del concepte de nombre tot recurs a la intuïció (veure cita).
Portat pel seu afany de claredat i difusió dels coneixements, va inventar l'anomenat llatí sine flexioni
Quaestio si ens pote defini [math]\displaystyle{ N_0 }[/math] significa si ens pote scribe
aequalitate de forma
[math]\displaystyle{ N_0 }[/math] = expressiones composito per signes noto, [math]\displaystyle{ \cup, \cap, -, ..., \iota }[/math]
quod non és facile. Ergo ens sumeix tres idea
[math]\displaystyle{ N_0, 0, +, }[/math]
ut idea primitiu per que ens defini omni symbolo d'Arithmetica. Ens determina valori de symbolo non definito per systema de propositio primitiu sequente.
_________________________________________________________________
Citat per W. I M. Kneale, El desenvolupament de la lògica, Tecnos, Madrid 1972, p. 437.