Criteri moral

Els principis d'acord amb els quals l'home jutja sobre la moralitat en general i de la moralitat d'una acció concreta en particular. Els grans criteris morals coincideixen amb les grans teories sobre què és el bé i, com a principis immediats de la moralitat d'una acció humana, coincideixen amb el dictamen moral de la pròpia consciència, que adopta la forma de judicis d'obligació moral o de judicis de valoració moral. Els primers són els anomenats judicis deòntics i els segons, judicis de valor o valoracions. En tots dos casos es tracta d'un acte de la raó pràctica. En l'adopció d'un criteri moral poden col·lidir les conviccions personals amb els costums i normes morals de la societat o d'un grup humà. Pot considerar-se que aquestes últimes són, o formulen, la norma objectiva de moralitat, mentre que la consciència moral és, alhora, norma subjectiva, però última i immediata de la moralitat.

El criteri moral d'una persona ha de posar d'acord la norma objectiva de moralitat amb la pròpia consciència, no només en el moment de percebre l'obligatorietat o el valor moral d'una acció, o no, sinó també amb anterioritat a l'acció. Amb el que sol anomenar-se consciència antecedent, ha d'ajustar els seus principis pràctics de moralitat al principi racional de fer el bé o d'obrar d'acord amb la raó socialment acceptada.

La variabilitat històrica i geogràfica dels criteris morals, el relativisme moral, per tant, depèn en gran mesura del tipus de valors que s'accepten socialment en una època determinada.