Diferència entre revisions de la pàgina «Rawls, John»
De Wikisofia
| (Hi ha 9 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Rawls | |Cognom=Rawls | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland | + | Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland el 21 de febrer de 1921. Va estudiar a la universitat de Princeton, New Jersey, i ha estat professor de filosofia a les universitats de Princeton, Cornell i Harvard. La seva obra fonamental, ''Teoria de la justícia'' (1971), d'enorme difusió en l'àmbit de la filosofia angloamericana, l'ha convertit (a part d'altres estudis anteriors: ''La justícia com a equitat'', 1958;'' Justícia retributiva'', 1967) en un clàssic de la filosofia política i del [[dret|dret]] del segle XX. Va morir a Lexington el 24 de novembre de 2002. |
| − | El sentit que, en aquesta obra, intenta donar a la [[justícia|justícia]] el funda en la teoria clàssica del [[contracte social |contracte social]], al que considera fonament moral d'una [[societat|societat]]. La idea d'aquest contracte moral remet a una «posició original», o situació original hipotètica, que els individus han d'establir les condicions en què estan disposats a viure en societat, és a dir, les [[norma|normes]] de justícia que estan disposats a adoptar. En aquesta situació, en la qual cada individu ignora quin serà el lloc i la part que li ha de tocar vivint en societat, que podrien ser font no d'elecció racional, sinó de prejudicis interessats, es prescindeix fins i tot de criteris morals i tot individu ha de triar només per motius egoistes. En aquestes condicions no queda més remei que adoptar l'estratègia pròpia de la [[teoria de jocs|teoria de jocs]]: donada la incertesa, assegurar-se de la situació possible menys dolenta. | + | El sentit que, en aquesta obra, intenta donar a la [[justícia|justícia]] el funda en la teoria contractualista, hereva de la concepció clàssica del [[contracte social |contracte social]], al que considera fonament moral d'una [[societat|societat]]. La idea d'aquest contracte moral remet a una «posició original», o situació original hipotètica, que els individus han d'establir les condicions en què estan disposats a viure en societat, és a dir, les [[norma|normes]] de justícia que estan disposats a adoptar. En aquesta situació, en la qual cada individu ignora quin serà el lloc i la part que li ha de tocar vivint en societat, que podrien ser font no d'elecció racional, sinó de prejudicis interessats, es prescindeix fins i tot de criteris morals i tot individu ha de triar només per motius egoistes. En aquestes condicions no queda més remei que adoptar l'estratègia pròpia de la [[teoria de jocs|teoria de jocs]]: donada la incertesa, assegurar-se de la situació possible menys dolenta. |
En aquesta situació i per aquesta estratègia, els individus escullen dos principis: | En aquesta situació i per aquesta estratègia, els individus escullen dos principis: | ||
# el principi d{{'}}''igualtat'', i | # el principi d{{'}}''igualtat'', i | ||
| − | # el principi de ''diferència ''([[Recurs:Rawls: principis de la justícia|text sobre els principis de la justícia]]. | + | # el principi de la ''diferència'' Veg. ([[Recurs:Rawls: principis de la justícia|text sobre els principis de la justícia]]). |
| − | |||
| − | A l'assumpció d'aquests principis, i de les seves conseqüències, anomena Rawls «justícia equitativa» o justícia entesa com a«equitat» (''fairness'') o «imparcialitat». | + | El ''primer principi'' assegura el màxim de [[llibertat|llibertat]] de cadascun, compatible amb el màxim de llibertat de tots. Segons aquest primer principi les institucions polítiques han de garantir que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i llibertats bàsiques, com el dret a la vida i a la integritat física, la llibertat de pensament, de consciència, de participació política, d'associació, etc., que són drets i llibertats innegociables de l'individu. De fet, ningú hauria de ser lliure d'abdicar de cap d'aquests drets bàsics, que ni tan sols es podrien restringir o canviar per ta d'aconseguir fins suposadanmenr majors com un benestar social (més o menys difús), o per acontentar majories. |
| + | |||
| + | |||
| + | El ''segon principi'', o [[Diferència, principi de la|principi de ''diferència '']], està orientat a acabar amb les desigualtats injustes, defensa que atès que els ciutadans són lliures i iguals solament es podran considerar [[Justícia|justes]] aquelles desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats, i això suposa anar més enllà de l'estat del benestar i assegurar una cobertura pública igual per a tothom de tota una sèrie de serveis, com ara la sanitat, l'educació o la justícia. Així, aquest ''segon principi'' solament justifica la desigualtat quan resulti profitosa per a tots, és a dir, únicament es poden acceptar aquelles desigualtats socials que treballin en benefici de les classes més desafavorides. Per això, segons Rawls, el ric només pot mantenir el seu estatus en la mesura en que afavoreixi els pobres; altrament, la desigualtat és injustificable.<ref>«Cada persona posseeix una inviolabilitat fonamentada en la justícia que ni el benestar de la societat en conjunt pot vulnerar. Per aquesta raó la justícia nega que la pèrdua de llibertat per part d'alguns pugui esdevenir correcta en virtut d'un major bé compartit per uns altres. No permet que els sacrificis imposats sobre una minoria pesin menys que la suma més gran d'avantatges que pugui gaudir una majoria. Per consegüent, en una societat justa s'estableix que la ciutadania és igual i té les mateixes llibertats; els drets que garanteix la justícia no estan subjectes a la negociació política o al càlcul de l'interès social. L'única cosa que ens permet acceptar una teoria errònia és la manca d'una teoria millor; anàlogament, una injustícia és tolerable solament quan és necessària per a evitar una injustícia encara més gran. Essent les primeres virtuts de les activitats humanes, la veritat i la justícia són innegociables». (''A Theory of Justice''). </ref> | ||
| + | |||
| + | A l'assumpció d'aquests principis, i de les seves conseqüències, l'anomena Rawls «justícia equitativa» o justícia entesa com a«equitat» (''fairness'') o «imparcialitat». | ||
Ell creu que aquest concepte de justícia és superior a la de l'[[utilitarisme|utilitarisme]], i fins i tot la creu fonamentada en la moral (reinterpretada) de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. | Ell creu que aquest concepte de justícia és superior a la de l'[[utilitarisme|utilitarisme]], i fins i tot la creu fonamentada en la moral (reinterpretada) de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. | ||
| + | ---- | ||
| + | |||
| + | '''Obres principals de John Rawls''': | ||
| + | |||
| + | * ''A Theory of Justice''(1971) | ||
| + | * ''Political Liberalism'' (1993) | ||
| + | * ''The Law of Peoples'' (1999) | ||
| + | * ''Collected Papers'' (1999) | ||
| + | * ''Justice as Fairness: A Restatement'' (2001) | ||
| + | * ''Lectures on the History of Moral Philosophy'' (2000) | ||
| + | * ''Justice as Fairness: A Restatement'' (2001) | ||
| + | * ''Lectures on the History of Political Philosophy'' (2007). | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | '''Text de John Rawls sobre els dos principis de la justícia''': | ||
| + | |||
| + | «Els dos principis de justícia diuen així: | ||
| + | |||
| + | 1. Tota persona té igual dret a un règim plenament suficient de llibertats bàsiques iguals, que sigui compatible amb un règim similar de llibertats per a tots. | ||
| + | |||
| + | 2. Les desigualtats socials i econòmiques han de satisfer dues condicions. Primer, han d'estar associades a càrrecs i posicions oberts a tots en les condicions d'una equitativa igualtat d'oportunitats; i, segon, han de procurar el màxim benefici dels membres menys avantatjats de la societat. | ||
| + | |||
| + | ''Concepció general'' | ||
| + | |||
| + | Tots els béns socials primaris -llibertat, igualtat d'oportunitats, renda, riquesa, i les bases de respecte mutu han de ser distribuïts d'una manera igual, llevat que una distribució desigual d'un o de tots aquests béns redundi en benefici dels menys avantatjats.» | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | <references/> | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
Revisió de 15:21, 7 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «John Rawls» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Rawls, John».
Filòsof nord-americà, nascut a Baltimore, Maryland el 21 de febrer de 1921. Va estudiar a la universitat de Princeton, New Jersey, i ha estat professor de filosofia a les universitats de Princeton, Cornell i Harvard. La seva obra fonamental, Teoria de la justícia (1971), d'enorme difusió en l'àmbit de la filosofia angloamericana, l'ha convertit (a part d'altres estudis anteriors: La justícia com a equitat, 1958; Justícia retributiva, 1967) en un clàssic de la filosofia política i del dret del segle XX. Va morir a Lexington el 24 de novembre de 2002.
El sentit que, en aquesta obra, intenta donar a la justícia el funda en la teoria contractualista, hereva de la concepció clàssica del contracte social, al que considera fonament moral d'una societat. La idea d'aquest contracte moral remet a una «posició original», o situació original hipotètica, que els individus han d'establir les condicions en què estan disposats a viure en societat, és a dir, les normes de justícia que estan disposats a adoptar. En aquesta situació, en la qual cada individu ignora quin serà el lloc i la part que li ha de tocar vivint en societat, que podrien ser font no d'elecció racional, sinó de prejudicis interessats, es prescindeix fins i tot de criteris morals i tot individu ha de triar només per motius egoistes. En aquestes condicions no queda més remei que adoptar l'estratègia pròpia de la teoria de jocs: donada la incertesa, assegurar-se de la situació possible menys dolenta.
En aquesta situació i per aquesta estratègia, els individus escullen dos principis:
- el principi d'igualtat, i
- el principi de la diferència Veg. (text sobre els principis de la justícia).
El primer principi assegura el màxim de llibertat de cadascun, compatible amb el màxim de llibertat de tots. Segons aquest primer principi les institucions polítiques han de garantir que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i llibertats bàsiques, com el dret a la vida i a la integritat física, la llibertat de pensament, de consciència, de participació política, d'associació, etc., que són drets i llibertats innegociables de l'individu. De fet, ningú hauria de ser lliure d'abdicar de cap d'aquests drets bàsics, que ni tan sols es podrien restringir o canviar per ta d'aconseguir fins suposadanmenr majors com un benestar social (més o menys difús), o per acontentar majories.
El segon principi, o principi de diferència , està orientat a acabar amb les desigualtats injustes, defensa que atès que els ciutadans són lliures i iguals solament es podran considerar justes aquelles desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats, i això suposa anar més enllà de l'estat del benestar i assegurar una cobertura pública igual per a tothom de tota una sèrie de serveis, com ara la sanitat, l'educació o la justícia. Així, aquest segon principi solament justifica la desigualtat quan resulti profitosa per a tots, és a dir, únicament es poden acceptar aquelles desigualtats socials que treballin en benefici de les classes més desafavorides. Per això, segons Rawls, el ric només pot mantenir el seu estatus en la mesura en que afavoreixi els pobres; altrament, la desigualtat és injustificable.[1]
A l'assumpció d'aquests principis, i de les seves conseqüències, l'anomena Rawls «justícia equitativa» o justícia entesa com a«equitat» (fairness) o «imparcialitat».
Ell creu que aquest concepte de justícia és superior a la de l'utilitarisme, i fins i tot la creu fonamentada en la moral (reinterpretada) de Kant.
Obres principals de John Rawls:
- A Theory of Justice(1971)
- Political Liberalism (1993)
- The Law of Peoples (1999)
- Collected Papers (1999)
- Justice as Fairness: A Restatement (2001)
- Lectures on the History of Moral Philosophy (2000)
- Justice as Fairness: A Restatement (2001)
- Lectures on the History of Political Philosophy (2007).
Text de John Rawls sobre els dos principis de la justícia:
«Els dos principis de justícia diuen així:
1. Tota persona té igual dret a un règim plenament suficient de llibertats bàsiques iguals, que sigui compatible amb un règim similar de llibertats per a tots.
2. Les desigualtats socials i econòmiques han de satisfer dues condicions. Primer, han d'estar associades a càrrecs i posicions oberts a tots en les condicions d'una equitativa igualtat d'oportunitats; i, segon, han de procurar el màxim benefici dels membres menys avantatjats de la societat.
Concepció general
Tots els béns socials primaris -llibertat, igualtat d'oportunitats, renda, riquesa, i les bases de respecte mutu han de ser distribuïts d'una manera igual, llevat que una distribució desigual d'un o de tots aquests béns redundi en benefici dels menys avantatjats.»
- ↑ «Cada persona posseeix una inviolabilitat fonamentada en la justícia que ni el benestar de la societat en conjunt pot vulnerar. Per aquesta raó la justícia nega que la pèrdua de llibertat per part d'alguns pugui esdevenir correcta en virtut d'un major bé compartit per uns altres. No permet que els sacrificis imposats sobre una minoria pesin menys que la suma més gran d'avantatges que pugui gaudir una majoria. Per consegüent, en una societat justa s'estableix que la ciutadania és igual i té les mateixes llibertats; els drets que garanteix la justícia no estan subjectes a la negociació política o al càlcul de l'interès social. L'única cosa que ens permet acceptar una teoria errònia és la manca d'una teoria millor; anàlogament, una injustícia és tolerable solament quan és necessària per a evitar una injustícia encara més gran. Essent les primeres virtuts de les activitats humanes, la veritat i la justícia són innegociables». (A Theory of Justice).