Diferència entre revisions de la pàgina «Helvétius, Claude-Adrien»
De Wikisofia
m (bot: - ''De l´Homme, + ''De l'Homme,) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Helvétius | |Cognom=Helvétius | ||
}} | }} | ||
| − | Filosofo francès, nascut a París. De família distingida, va ser educat en el col·legi dels jesuïtes «Louis- | + | Filosofo francès, nascut a París. De família distingida, va ser educat en el col·legi dels jesuïtes «Louis-le-Grand» i va arribar a recaptador general d'impostos. Part de la seva fortuna la va dedicar a actuar de mecenes de filòsofs il·lustrats. La seva primera obra filosòfica, ''De l'Esperit ''(1758) va ser condemnada per les autoritats eclesiàstica i civil. Després d'un breu desterrament a Prússia, es va reafirmar en les seves idees il·lustrades amb ''De l'Homme, de ses facultés intellectuelles, et de so éducation ''[Sobre l'home, les seves facultats intel·lectuals i la seva educació] (1772). |
Partint del pressupost que l'única font de coneixement són els [[sentits|sentits]] i de la negació de qualsevol [[idees innates|idea innata]], afirma no només que les idees, els records i les emocions tenen aquest origen, sinó que també les concepcions morals provenen de l'ambient que s'experimenta en la infància, donant així un desenvolupament fonamentalment psicològic al [[sensualisme|sensisme]] de [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]]. Aplica a l'[[ètica|ètica]], a la [[societat|societat]] i a una teoria de l'educació aquestes mateixes idees, de manera que és tasca del «legislador filòsof» controlar científicament l'ambient a fi que els individus, adequadament educats, sàpiguen conjugar degudament els objectius de l'interès general, o interès públic, tenint com a única raó de la seva conducta la satisfacció de la pròpia sensibilitat. | Partint del pressupost que l'única font de coneixement són els [[sentits|sentits]] i de la negació de qualsevol [[idees innates|idea innata]], afirma no només que les idees, els records i les emocions tenen aquest origen, sinó que també les concepcions morals provenen de l'ambient que s'experimenta en la infància, donant així un desenvolupament fonamentalment psicològic al [[sensualisme|sensisme]] de [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]]. Aplica a l'[[ètica|ètica]], a la [[societat|societat]] i a una teoria de l'educació aquestes mateixes idees, de manera que és tasca del «legislador filòsof» controlar científicament l'ambient a fi que els individus, adequadament educats, sàpiguen conjugar degudament els objectius de l'interès general, o interès públic, tenint com a única raó de la seva conducta la satisfacció de la pròpia sensibilitat. | ||
La seva casa va ser un dels salons on es reunien els [[philosophes, els|''philosophes'']]. Va influir notablement en els enciclopedistes, els [[idéologues, els|''idéologues'']] i en l'[[utilitarisme|utilitarisme]] anglès. | La seva casa va ser un dels salons on es reunien els [[philosophes, els|''philosophes'']]. Va influir notablement en els enciclopedistes, els [[idéologues, els|''idéologues'']] i en l'[[utilitarisme|utilitarisme]] anglès. | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | |||
| + | Veg. [[opinió pública]]. | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=helveti.gif | |Imatge=helveti.gif | ||
Revisió de 17:53, 18 nov 2018
Avís: El títol a mostrar «Claude-Adrien Helvétius» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Helvétius, Claude-Adrien».
Filosofo francès, nascut a París. De família distingida, va ser educat en el col·legi dels jesuïtes «Louis-le-Grand» i va arribar a recaptador general d'impostos. Part de la seva fortuna la va dedicar a actuar de mecenes de filòsofs il·lustrats. La seva primera obra filosòfica, De l'Esperit (1758) va ser condemnada per les autoritats eclesiàstica i civil. Després d'un breu desterrament a Prússia, es va reafirmar en les seves idees il·lustrades amb De l'Homme, de ses facultés intellectuelles, et de so éducation [Sobre l'home, les seves facultats intel·lectuals i la seva educació] (1772).
Partint del pressupost que l'única font de coneixement són els sentits i de la negació de qualsevol idea innata, afirma no només que les idees, els records i les emocions tenen aquest origen, sinó que també les concepcions morals provenen de l'ambient que s'experimenta en la infància, donant així un desenvolupament fonamentalment psicològic al sensisme de Condillac. Aplica a l'ètica, a la societat i a una teoria de l'educació aquestes mateixes idees, de manera que és tasca del «legislador filòsof» controlar científicament l'ambient a fi que els individus, adequadament educats, sàpiguen conjugar degudament els objectius de l'interès general, o interès públic, tenint com a única raó de la seva conducta la satisfacció de la pròpia sensibilitat.
La seva casa va ser un dels salons on es reunien els philosophes. Va influir notablement en els enciclopedistes, els idéologues i en l'utilitarisme anglès.
Veg. opinió pública.