Diferència entre revisions de la pàgina «Benda, Julien»
De Wikisofia
m (bot: - al que que va + al qual va) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Benda | |Cognom=Benda | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof i novel·lista francès. Va néixer i va estudiar a París, on es va doctorar en 1894. Els seus primers articles (1898) van ser relatius al famós cas Dreyfus. En '' | + | Filòsof i novel·lista francès. Va néixer i va estudiar a París, on es va doctorar en 1894. Els seus primers articles (1898) van ser relatius al famós cas Dreyfus. En ''Le bersonisme'', publicat en 1912 ataca l'[[espiritualisme|espiritualisme]] [[vitalisme|vitalista]] [[Autor:Bergson, Henri|bergsonià]] i fustiga les tendències cap a l'irracional i inexpliclable, tan en voga en les dues primeres dècades del segle XX. El mateix any va publicar la seva primera novel·la, ''L'Ordination'', amb la qual va aconseguir un notable èxit literari. Va morir a Fontenay-aux Roses. |
| − | La seva crítica a tota forma | + | La seva crítica a tota forma d'[[irracionalisme|irracionalisme]] no la circumscriu solament a les tendències filosòfiques, sinó que la fa extensiva a tots els intel·lectuals i polítics francesos de la seva època en la seva obra ''La Trahison des clercs'' (''La traïció dels intel·lectuals'') (1927), als quals acusa d'haver abandonat el paper de guies de la cultura pel seu compromís amb la irracionalitat, ja que, segons Benda, consideraven la [[veritat|veritat]] i la justícia des de punts de vista racials, nacionals i polítics. Coherentment amb la seva denúncia de l'irracionalisme propi del nacionalisme cultural, posteriorment es va enfrontar al nazisme al qual va contraposar la defensa dels valors democràtics. Partint de la seva crítica social, Benda va acabar formulant una concepció filosòfica més elaborada que exposa en les seves obres ''La fi de l'etern'' (1929) i ''Assaig d'un discurs coherent sobre la relació entre Déu i el món'' (1931). En línies generals el seu pensament assenyala la progressiva pèrdua de valor del racional i necessari i la tendència cap a l'irracional i contingent. Com a mostra d'aquesta tendència Benda, en ''Traïció de l'existencialisme'' (1947) va acusar a l'[[existencialisme|existencialisme]], al que va titllar de filosofia de la banalitat i de l'accidental. La seva trajectòria intel·lectual pot seguir-se a través de dues obres autobiogràfiques: ''La joventut d'un intel·lectual'' (1937) i ''Un regulador al seu segle'' (1938). |
'''Obres en castellà''': | '''Obres en castellà''': | ||
Revisió de 15:27, 13 juny 2018
Avís: El títol a mostrar «Julien Benda» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Benda, Julien».
Filòsof i novel·lista francès. Va néixer i va estudiar a París, on es va doctorar en 1894. Els seus primers articles (1898) van ser relatius al famós cas Dreyfus. En Le bersonisme, publicat en 1912 ataca l'espiritualisme vitalista bergsonià i fustiga les tendències cap a l'irracional i inexpliclable, tan en voga en les dues primeres dècades del segle XX. El mateix any va publicar la seva primera novel·la, L'Ordination, amb la qual va aconseguir un notable èxit literari. Va morir a Fontenay-aux Roses.
La seva crítica a tota forma d'irracionalisme no la circumscriu solament a les tendències filosòfiques, sinó que la fa extensiva a tots els intel·lectuals i polítics francesos de la seva època en la seva obra La Trahison des clercs (La traïció dels intel·lectuals) (1927), als quals acusa d'haver abandonat el paper de guies de la cultura pel seu compromís amb la irracionalitat, ja que, segons Benda, consideraven la veritat i la justícia des de punts de vista racials, nacionals i polítics. Coherentment amb la seva denúncia de l'irracionalisme propi del nacionalisme cultural, posteriorment es va enfrontar al nazisme al qual va contraposar la defensa dels valors democràtics. Partint de la seva crítica social, Benda va acabar formulant una concepció filosòfica més elaborada que exposa en les seves obres La fi de l'etern (1929) i Assaig d'un discurs coherent sobre la relació entre Déu i el món (1931). En línies generals el seu pensament assenyala la progressiva pèrdua de valor del racional i necessari i la tendència cap a l'irracional i contingent. Com a mostra d'aquesta tendència Benda, en Traïció de l'existencialisme (1947) va acusar a l'existencialisme, al que va titllar de filosofia de la banalitat i de l'accidental. La seva trajectòria intel·lectual pot seguir-se a través de dues obres autobiogràfiques: La joventut d'un intel·lectual (1937) i Un regulador al seu segle (1938).
Obres en castellà:
- Julien Benda. La traición de los intelectuales. Galàxia Gutenberg, 2008.
- Julien Benda. Memorias de un intelectual. Espasa, 2005.