Diferència entre revisions de la pàgina «Astrada, Carlos»
De Wikisofia
m (bot: - 1969). Veure [[filosofia + 1969). Vegeu [[filosofia) |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof argentí, nascut a Còrdova. Abandona els seus estudis de dret i una beca li permet seguir cursos de filosofia a Alemanya amb [[Autor:Scheler, Max|Scheler]], [[Autor:Hartmann, Nicolai|Hartmann]] i [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]]. Va ser professor en Santa Fe, Buenos Aires, La Plata i Badia Blanca, i fundador de la revista «Quaderns de Filosofia». El seu itinerari filosòfic va de la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i del formalisme de Scheler a la filosofia de l'existència de Heidegger i després a un [[existencialisme|existencialisme]] radical en el qual la vida no és sinó un «joc de l'ésser», pròpiament un «risc», el premi del qual és el [[no-res]] (''El joc existencial'', 1933). Malgrat no haver-hi cap fugida més enllà d'aquesta existència finita, postula un nou [[humanisme|humanisme]] que no pot tenir més bases que el redescobriment dels trets de l'[[ànima|ànima]] profunda del poble (''El mite gaucho'', 1948) o l'alliberament col·lectiu mitjançant el [[proletariat|proletariat]] universal (''Dialèctica i història'', 1969). | Filòsof argentí, nascut a Còrdova. Abandona els seus estudis de dret i una beca li permet seguir cursos de filosofia a Alemanya amb [[Autor:Scheler, Max|Scheler]], [[Autor:Hartmann, Nicolai|Hartmann]] i [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]]. Va ser professor en Santa Fe, Buenos Aires, La Plata i Badia Blanca, i fundador de la revista «Quaderns de Filosofia». El seu itinerari filosòfic va de la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i del formalisme de Scheler a la filosofia de l'existència de Heidegger i després a un [[existencialisme|existencialisme]] radical en el qual la vida no és sinó un «joc de l'ésser», pròpiament un «risc», el premi del qual és el [[no-res]] (''El joc existencial'', 1933). Malgrat no haver-hi cap fugida més enllà d'aquesta existència finita, postula un nou [[humanisme|humanisme]] que no pot tenir més bases que el redescobriment dels trets de l'[[ànima|ànima]] profunda del poble (''El mite gaucho'', 1948) o l'alliberament col·lectiu mitjançant el [[proletariat|proletariat]] universal (''Dialèctica i història'', 1969). | ||
| − | + | Vegeu [[filosofia llatinoamericana|filosofia llatinoamericana]]. | |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Carlos astrada.jpg | |Imatge=Carlos astrada.jpg | ||
Revisió de 22:32, 17 maig 2018
Avís: El títol a mostrar «Carlos Astrada» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Astrada, Carlos».
Filòsof argentí, nascut a Còrdova. Abandona els seus estudis de dret i una beca li permet seguir cursos de filosofia a Alemanya amb Scheler, Hartmann i Heidegger. Va ser professor en Santa Fe, Buenos Aires, La Plata i Badia Blanca, i fundador de la revista «Quaderns de Filosofia». El seu itinerari filosòfic va de la fenomenologia de Husserl i del formalisme de Scheler a la filosofia de l'existència de Heidegger i després a un existencialisme radical en el qual la vida no és sinó un «joc de l'ésser», pròpiament un «risc», el premi del qual és el no-res (El joc existencial, 1933). Malgrat no haver-hi cap fugida més enllà d'aquesta existència finita, postula un nou humanisme que no pot tenir més bases que el redescobriment dels trets de l'ànima profunda del poble (El mite gaucho, 1948) o l'alliberament col·lectiu mitjançant el proletariat universal (Dialèctica i història, 1969).
Vegeu filosofia llatinoamericana.