Diferència entre revisions de la pàgina «Assentiment»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Acceptació de la veritat d'un enunciat o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença,...».) |
m (bot: - per l'[[escolàstica, + per la [[escolàstica,) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Acceptació de la [[veritat|veritat]] d'un [[enunciat|enunciat]] o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença, o conformitat amb el que expressa una norma o un mandat, etc. És, en oposició al consentiment, que pertany a la [[voluntat|voluntat]], un acte de l'[[enteniment|enteniment]]. Els [[escepticisme|escèptics]] grecs ensenyaven la suspensió o abstenció de l'assentiment davant la veritat o la falsedat de tot judici (ὲποχή, [[epokhé|''epokhé'']]); per | + | Acceptació de la [[veritat|veritat]] d'un [[enunciat|enunciat]] o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença, o conformitat amb el que expressa una norma o un mandat, etc. És, en oposició al consentiment, que pertany a la [[voluntat|voluntat]], un acte de l'[[enteniment|enteniment]]. Els [[escepticisme|escèptics]] grecs ensenyaven la suspensió o abstenció de l'assentiment davant la veritat o la falsedat de tot judici (ὲποχή, [[epokhé|''epokhé'']]); per la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]], l'assentiment és part del [[judici|judici]], i s'expressa mitjançant la còpula, el verb «ser». Encara que l'assentiment sigui d'ordre pròpiament mental, es parla també d'un assentiment moral o real, que no es dóna a la veritat d'un enunciat, sinó a una doctrina moral, religiosa o política, que s'accepta, i amb el qual s'expressa el [[compromís|compromís]] de la persona sobre aquest tema. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 11:22, 19 oct 2017
Acceptació de la veritat d'un enunciat o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença, o conformitat amb el que expressa una norma o un mandat, etc. És, en oposició al consentiment, que pertany a la voluntat, un acte de l'enteniment. Els escèptics grecs ensenyaven la suspensió o abstenció de l'assentiment davant la veritat o la falsedat de tot judici (ὲποχή, epokhé); per la filosofia escolàstica, l'assentiment és part del judici, i s'expressa mitjançant la còpula, el verb «ser». Encara que l'assentiment sigui d'ordre pròpiament mental, es parla també d'un assentiment moral o real, que no es dóna a la veritat d'un enunciat, sinó a una doctrina moral, religiosa o política, que s'accepta, i amb el qual s'expressa el compromís de la persona sobre aquest tema.