Diferència entre revisions de la pàgina «Duhem-Quine, tesi de»
De Wikisofia
m (bot: - per carregar sobre + per a carregar sobre) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Es coneix amb aquest nom a l'afirmació que, des d'un punt de vista de la lògica ([[Recurs:Text de D. Gillies sobre el problema de Duhem|vegeu la citació]]), una hipòtesi o una teoria soles mai poden sotmetre's a [[contrastació|contrastació]], sinó que cal tenir en compte més aviat cossos de teories o conjunts teòrics amplis. La idea inicial procedent de [[Autor:Duhem, Pierre|Pierre Duhem]] la va modificar [[Autor:Quine, Williard Van Orman|W.V.O. Quine]] en un article, de 1951,'' Dos dogmes de l'empirisme''. Aquesta tesi s'interpreta com a impossibilitat que puguin fer-se [[experiments crucials|experiments crucials]] per decidir entre la veritat de dues [[hipòtesi|hipòtesis]] rivals, o com la impossibilitat, en la [[contrastació|contrastació]] d'hipòtesi, de declarar falsa una d'elles introduint els ajustos necessaris, o les [[hipòtesi ad hoc|hipòtesis ad hoc]] convenients, per a carregar sobre ells la fallada de la teoria [[Recurs:cita Quine 4|(vegeu la citació]]). | + | Es coneix amb aquest nom a l'afirmació que, des d'un punt de vista de la lògica ([[Recurs:Text de D. Gillies sobre el problema de Duhem|vegeu la citació]]), una hipòtesi o una teoria soles mai poden sotmetre's a [[contrastació|contrastació]], sinó que cal tenir en compte més aviat cossos de teories o conjunts teòrics amplis. La idea inicial procedent de [[Autor:Duhem, Pierre|Pierre Duhem]] la va modificar [[Autor:Quine, Williard Van Orman|W.V.O. Quine]] en un article, de 1951,'' Dos dogmes de l'empirisme''. Aquesta tesi s'interpreta com a impossibilitat que puguin fer-se [[experiments crucials|experiments crucials]] per a decidir entre la veritat de dues [[hipòtesi|hipòtesis]] rivals, o com la impossibilitat, en la [[contrastació|contrastació]] d'hipòtesi, de declarar falsa una d'elles introduint els ajustos necessaris, o les [[hipòtesi ad hoc|hipòtesis ad hoc]] convenients, per a carregar sobre ells la fallada de la teoria [[Recurs:cita Quine 4|(vegeu la citació]]). <ref>Els nostres enunciats sobre el món extern se sotmeten com a cos total al tribunal de l'experiència sensible, i no individualment. |
| + | {{Ref|Ref=W.V.O. Quine,'' Desde un punto de vista lógico'', Ariel, Barcelona 1962, p. 75.|Cita=true}}</ref> | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 01:24, 26 feb 2020
Es coneix amb aquest nom a l'afirmació que, des d'un punt de vista de la lògica (vegeu la citació), una hipòtesi o una teoria soles mai poden sotmetre's a contrastació, sinó que cal tenir en compte més aviat cossos de teories o conjunts teòrics amplis. La idea inicial procedent de Pierre Duhem la va modificar W.V.O. Quine en un article, de 1951, Dos dogmes de l'empirisme. Aquesta tesi s'interpreta com a impossibilitat que puguin fer-se experiments crucials per a decidir entre la veritat de dues hipòtesis rivals, o com la impossibilitat, en la contrastació d'hipòtesi, de declarar falsa una d'elles introduint els ajustos necessaris, o les hipòtesis ad hoc convenients, per a carregar sobre ells la fallada de la teoria (vegeu la citació). [1]
- ↑ Els nostres enunciats sobre el món extern se sotmeten com a cos total al tribunal de l'experiència sensible, i no individualment.
W.V.O. Quine, Desde un punto de vista lógico, Ariel, Barcelona 1962, p. 75.